Merkel els ha solucionat asseient-se. Els tremolors, em refereixo. El que va començar sent una metàfora ha acabat en al·legoria, és a dir, en metàfora continuada. La política serveix de vegades als interessos de la preceptiva literària. Si jo fos professor de Llengua, encarregaria als meus alumnes la redacció d'un text sobre la cancellera alemanya. Com que no és el cas, ho he proposat als assistents al taller d'escriptura. Un d'ells diu que Merkel no tremola: vibra, i que si en el seu partit hi hagués persones amb dos dits de front ho haurien fet saber al món. La cancellera vibra d'emoció cada vegada que escolta un himne nacional, encara que no sigui el seu, perquè és una patriota nata. Vals. Una altra alumna, en canvi, ha pronosticat que la dirigent europea no trigarà a tremolar també des de la cadira, de manera que caldrà ficar-la al llit. Serà tot un espectacle veure-la jeure sobre un llit, al costat del polític o la política de torn, també estirats, mentre sona l'himne dels països corresponents. S'ha plantejat el dubte de si els dos llits han d'estar col·locats paral·lelament o un damunt de l'altre, en forma de llitera.
La veritat, ha afegit un company, és que la majoria dels problemes del món s'arreglen en posició de descans. La posició erecta, diu, només serveix per passar revista. Hi estic d'acord: vaig fer la mili i puc assegurar que les millors idees, fins i tot les millors idees castrenses, si fossin compatibles aquests dos termes, li venien a un quan el sergent cridava: «Descansin!» (l'home no en tenia prou amb un signe d'interjecció perquè cridava molt). El més jove del taller, que és sismòleg i astròleg, ha assegurat que el cos de l'Angela no fa més que recollir moviments sísmics de caràcter econòmic que més aviat que tard afloraran a la superfície. Li hem preguntat què volia dir.
- Que Europa està fotuda -ha respost.
En fi, els alumnes han passat una bona estona especulant sobre l'assumpte i després ens n'hem anat a prendre unes cerveses. Els telenotícies estan obstinats a trobar una justificació mèdica a una qüestió que segurament s'explica millor des de la literatura. El que cal és que sigui per bé.
