Cartes

pere espinet coll ANGLÈS

Aquest passat diumenge, a Anglès i també a altres pobles de Catalunya es va celebrar la Diada de l'esclerosi per tal de recaptar diners amb l'objectiu de fer front a aquesta anomalia que afecta, malauradament, cada dia més gent.

Creieu-me, si us dic que el caire festiu de la Diada va ser digne d'admiració, on la participació va desbordar les previsions. La solidaritat es veia ben reflectida en aquesta gran participació.

En Jordi Hortelano i l'Inma Jiménez varen ser els coordinadors d'aquesta gran festa, ajudats per voluntaris com l'Agustina i l'Anna amb el seu grup d'animadores i l'actuació musical en directe del grup Madie's Soul.

Diades com aquestes, amb la implicació del poble, fan que les famílies que viuen, conviuen i lluiten per fer front a aquesta anomalia vegin cada dia més a prop que es pot vèncer.

Esperem que la col·laboració i la solidaritat envers els qui pateixen esclerosi vagi més enllà d'aquesta celebració anual. Per cert, si en teniu ocasió, visioneu la pel·lícula 100 metres.

Oposicions primitives

Francesca Barti i Comalat banyoles

Aquest any m'he presentat a les oposicions d'Ensenyament, ja que arriba el dia que estàs cansat de tant de moviment i prioritzes l'estabilitat i tenir família.

M'agradaria puntualitzar que les oposicions de Catalunya no són tan serioses com semblen. Aquest any era el primer que les preparava a fons després de treballar de valent tot un curs d'una especialitat que dominava poquet i a la vegada vaig haver de preparar unes oposicions de l'especialitat que domino i amb cent per cent de vocació.

Vosaltres trobeu normal que mentre estigui exposant la meva programació per a l'especialitat 508 a Palamós, soni tres vegades el mòbil a la presidenta del tribunal i a la tercera agafi la trucada i surti a parlar a fora quan encara estava defensant la meva programació? Doncs ha passat, i sense disculpes. I també trobeu normal que dilluns a les deu del matí em presenti al tribunal a fer la reclamació dels meus errors i no hi hagi ningú del tribunal?

Gent, ens haurem de replantejar les oposicions a la famosa «Espanya» i començar a donar plaça fixa d'una manera més ètica i professional. El que he observat ara ha estat un tribunal poc seriós i de poca pena i espero que es penalitzi.

A Ensenyament entra gent no vocacional i les oposicions són poc serioses.

Aquest és el futur que volem per a l'Ensenyament? No anem bé.

Sota l'empara de la UE, qui és que s'ho creu?

JOAN JANOHER I SADURNÍ VULPELLAC

Sempre ensopegarem amb la mateixa pedra: continuarem essent enganyats, mentre la Cambra Parlamentària segueixi la presidència populista. Hem anat observant des de fa molts anys un panorama insòlit en el qual volem salvaguardar els drets fonamentals, segons resen els seus estatuts. Almenys la confiança que així era feia possible creure en ells, però els resultats en són uns altres. Per com el problema català ha deixat sobtada a tota la ciutadania, per haver previst un recolzament, quan aquest ha volgut que s'entengués la seva disposició sobiranista, ara s'ha demostrat la incompetència dels drets fonamentals que tant l'enfortien.

Podríem molt bé dir que ens hem quedat orfes de protecció, ridiculitzant les nostres esperances com a europeistes. Quina llàstima em fa veure'm implicat en escriure la meva opinió al respecte i tan negatiu. El camí desitjat era un altre, el qual s'ha quedat equidistant a la realitat de la comunitat, on sota l'empara de la mateixa ens hem sentit avergonyits, com insultats, sense valorar el sentiment mediàtic que respirem i ens considerem els catalans, envers a sentir-nos des de sempre europeus. És una fallida impròpia i desconeguda la desconnexió del present, com la desconsideració al nostre poble, que sempre s'ha sentit molt orgullós de pertànyer-hi, i ara fins i tot se'ns fa estrany rebre aquest tracte impositiu pels dretans.