17 de juliol de 2019
17.07.2019

Propera estació: realitat

17.07.2019 | 06:00

No som Irlanda del Nord. No estem dividits per línies invisibles als barris, a les ciutats, als carrers. No hi ha murs amb grafitis que ens separen i ens encerclen. Seguim la convivència, amb certa recança, amb temes tabús amb les amistats de sempre, o problemes que volem obviar. Però per damunt de la propaganda política, hi ha la gestió política. Això ho ha entès hàbilment el PSC per establir pactes de governs equidistants, alguns sorprenents. D'altres, agosarats, que han posat els rivals polítics davant el mirall de la realitat.
No hi ha dues Catalunyes, perquè, tot i la propaganda nit i dia, dia i nit, som ciutadans amb un sistema de partits complex, d'opcions múltiples. La qual cosa vol dir que les sensibilitats, que les minories, que les tendències tenen veu. No hi ha un combat, perquè hi ha molts protagonistes. En aquest espai intenta respirar la post-Convergència, a vegades encerclada en la seva dialèctica guerrera, que li fa obviar la doctrina política. Es pot tenir de company de viatge la CUP, si ideològicament n'estàs tan allunyat, i no prendre mal com a partit? Evidentment, no. La mateixa ERC, obligada a passar pàgina. La Catalunya del postprocés serà diversa. A on caldrà enfrontar la davallada d'empreses a casa nostra. La immigració creixent, que no pot ser concebuda com a negoci, amb centres d'acollida per a joves que no poden respondre a interessos particulars. S'han de cercar ajuts als més desfavorits, una política racional a les ciutats amb els lloguers.
Cal una política coherent en la innovació. Cal debatre el paper del turisme que jugarem, aquí el turisme accessible serà molt important. Perquè Turquia torna, i Portugal i Croàcia ja hi són. Cal un model cultural i d'oci esportiu que ens faci situar-nos amb els preus mitjans i alts, però ben atractius pels viatgers. Hi ha, amagat, el tema de la reducció de l'administració, i l'eliminació o superació dels consells comarcals, les agrupacions de municipis, perquè els pobles més petits tenen una capacitat d'acció gairebé nul·la. No som Irlanda, perquè el seu èxit neix de fams continuades, d'expulsions de població, de guerres contra l'anglès, i purgues internes que diuen ben poc de l'ésser humà, i massa de la seva set de poder.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook