M'he adaptat bé a l'exili, els biquinis escarits a cala Montgó hi ajuden. Encara no han començat a arribar autobusos plens de fidels a fer-se fotos amb mi, així que aprofito el temps per posar-me al dia en l'actualitat. Això de l' Ada Colau només té un nom: anar a provocar. Portar gent que pensa pel seu compte a fer de pregonera a la capital del país de la gent que no pensa és intolerable. És normal que els catalans que no pensen -i en són molts- se sentin ofesos, és una forma d'assenyalar-los, de remarcar la seva insignificança. Un any ve Pérez Andújar, l'altre, Marina Garcés, aquest, Manuela Carmena... Gent que no només comet l'error de pensar, sinó que en el súmmum de la descortesia, no ens diu el que volem escoltar. No podrien fer de pregoners aquell mosso independentista que es passeja pel món parlant-li a un pal de selfie, la Rahola, la Paluzié o el mateix Presidentorra? Seria una forma de dir als ciutadans que fins i tot els més inútils poden arribar lluny. En Toni Albà seria també una bona manera d'animar a perseverar els catalans amb deficiències, però ell ja deurà fer un pregó alternatiu, com sempre que el pregoner no és de la seva corda. Ara que no el volen ni a TV3, té temps de sobres per preparar-s'ho.

Però la Manuela Carmena, no. Supervivent de la matança d'Atocha, honesta i amb sòlida preparació jurídica, ha gosat dir que els presos del procés no són presos polítics, cosa que com és natural li ha valgut crítiques i menyspreu de gent que no ha vist mai perillar la vida per les seves idees, que es mou sempre per interessos, i que no ha vist un llibre de dret ni en fotografia. O sigui, dels que no pensen. Dels que haurien de ser pregoners de La Mercè si el món fos just.

La Carmena desconeix que a Catalunya se'ls considera presos polítics perquè els delictes de què se'ls acusa -i pels quals seran condemnats- van ser comesos per motius polítics, o això diuen. Ja sé que a qualsevol estudiant de primer de dret tal asseveració li semblarà una burrada, però no oblidem que som a Catalunya. Pels catalans de bé, pels que mereixen ser pregoners, qui comet un delicte, el que sigui, per motius polítics, passa a ser un «pres polític». I punt. En aquesta categoria hi entren els líders processistes que es van saltar la llei, però també l'assassí de Lincoln, en Heydrich, qui va matar la pobra Sissí i tots aquells que en la història han delinquit per les seves idees polítiques, és igual si va ser matant, agredint, robant o amenaçant. No és mala manera de revolucionar la justícia. Si la teoria triomfa, els violadors seran considerats presos passionals; els lladres, presos econòmics; els traficants, presos al·lucinògens, i els proxenetes, presos capitalistes. S'extingirà així la categoria de «presos comuns» o com a molt quedarà restringida als militants dels comuns enxampats en flagrant delicte, que vagi amb compte la Colau.

Fins que aquesta reforma de la justícia no sigui un fet, al Codi Penal, mal que pesi al llacisme, les idees no hi estan tipificades. I a fe que és una sort, perquè si fos pels pensaments, en lloc de ser al meu exili estiuenc jo estaria purgant pena per escàndol públic, abusos deshonestos, agressions, robatori, homicidi amb premeditació, assalt a mà armada i fins i tot per eutanàsia i fillicidi, que els meus pares estan fotuts i els meus fills es posen a vegades molt pesats. Seguim!