Les bones maneres són subtils: tornar els llibres, cedir un seient o mirar als ulls quan et parlen. Gestos ínfims amb impacte. La mala educació és grandiloqüent. I també té impacte. Massa gran.
La bona educació és l'aliada per a la convivència. Una eina, potser la més efectiva, per mostrar respecte cap als altres. Actitud bàsica i sobre la qual se sustenta qualsevol relació que es preï. Excepte alguna excepció, si respectes seràs respectat, i ser educat millora qualsevol situació. Sempre. La mala educació és com una bomba fètida. Quan es deixa anar, s'expandeix per tots els racons. I, malauradament, provoca un efecte allau. Si treus el dit paraulota, el del costat te'ls traurà tots dos. Si insultes, el del costat voldrà donar-te una bufetada.
La carretera és perfecta per testar la urbanitat. Per les vegades que t'aturis en un pas de vianants, cedeixis el pas o deixis d'accelerar per bloquejar la sortida d'un cotxe, et coneixeran. No sé de ningú a qui li hagi sortit una granellada per donar el «bon dia» en entrar al vestidor del gimnàs. O a la consulta del metge, o en qualsevol altre habitacle. Saludar està infravalorat. Cedir el seient al bus a una persona gran o, simplement, a algú que, per qualsevol raó, ho necessita més que tu (va carregat, porta un carret o està cansat) hauria de ser una obligació. Igual que no posar els peus al seient del davant. És simple: sabates a terra, darrere el seient.
Els llibres prestats han de ser retornats. Igual que els CDs. D'acord, ara ja ningú els compra, però hi va haver una època en què sí, i a ella em remeto. No és correcte obligar el prestador a passar pel tràngol de recordar-te que tens alguna cosa que és seva. Fes-lo servir i torna'l.
Tal com ens van ensenyar, a les persones cal mirar-les a la cara quan estan parlant. En cap cas, la pantalla del mòbil substitueix els ulls de l'interlocutor. Cal honorar els grans. Algun dia, amb sort, també ho serem nosaltres. I gairebé segur que ens agradarà que ens tractin amb el respecte que mereix una vida viscuda.
Cal deixar sortir abans d'entrar, fer servir el si us plau, ajudar a portar les bosses de la compra, recollir les caques del teu gos, aguantar la porta, no cridar, saber demanar perdó i donar les gràcies pel menjar. Algú que ha invertit el seu temps preparant-lo mereix un reconeixement i, llevat que sigui un parrillero argentí que cuina mentre la resta menja, és convenient no portar la forquilla a la boca fins que el cuiner s'asseu a la taula. A hores d'ara, no mimar el medi ambient és una grolleria. I negar el canvi climàtic és d'ignorants.
La diferència entre estar amb algú educat i un descortès té efectes sobre la qualitat de vida. Però si es tracta d'algú amb responsabilitat pública, els efectes devastadors passen a les següents generacions. Només cal pensar en Trump o en Salvini per sentir nàusees. Encara que aquí, massa a prop, un partit d'extrema dreta no va deixar passar l'oportunitat de llançar un tuit anomenant el «cap» de Ciutadans «acollonit, pocavergonya» i dient-li que deixés de «llepar el cul a Macron».
Venen ganes de plorar. La justificació a aquest despropòsit va arribar i la culpa va passar a ser del becari en pràctiques. Me n'oblidava! La bona educació passa, també, per assumir responsabilitats i no tirar pilotes fora.
