No sé què ens ha de deixar més estorats: que els serveis d'intel·ligència espanyols estiguessin vigilant (ara se'n diu «monitoritzant») fins a cinc dies abans els terroristes que van atemptar a Barcelona i Cambrils i no s'adonessin de res, o que aquesta informació estigui arribant al domini de l'opinió pública perquè els llauners de l'Estat són incapaços d'evitar les fuites a les canonades. Entendran que em negui a admetre la hipòtesi més bèstia de totes: que van preveure l'atemptat i no van fer res per evitar-lo. A dubtar d'aquesta visió conspiranoica ens hi pot ajudar el record dels dies previs a l'1 d'octubre del mateix any, quan els mateixos serveis van ser incapaços de trobar les urnes del referèndum mentre un exèrcit secret de voluntaris les passejava per mig Europa i per tot Catalunya (s'explica amb pèls i senyals al llibre Operació Urnes). Si no van trobar el que tothom sabia que existia, que s'estava organitzant i que tenia una data anunciada als quatre vents, és normal que no veiessin venir el que estaven preparant en secret els de la cèl·lula islamista encara que els punxessin els telèfons. S'ha de ser comprensiu amb les limitacions dels altres, però després de tota la porqueria que des de les clavegueres de l'Estat s'ha abocat damunt el Govern de Catalunya, i després d'aquella malintencionada filtració d'un avís absolutament inespecífic de la CIA als Mossos, és normal que els partits en el Govern exigeixin explicacions al CNI, el Centre Nacional d'Intel·ligència, que va ajudar el cap de la cèl·lula a trobar feina com a imam a Ripoll; una feina sense la qual no hauria radicalitzat i reclutat els components del grup criminal. És normal que des del Govern i des d'altres fronts es reclami aquesta informació, i és normal que des dels partits del massís central de l'Estat es neguin a donar-la amb excuses més o menys creïbles. Un estat és un conjunt d'eines per a l'exercici del poder, i la informació és una de les més importants. Ja saben la dita: la informació és poder. Per decidir amb avantatge cal saber-ho tot dels altres, i saber el que ells saben, i el que ells saben que sabem nosaltres, etcètera. Una mala informació condueix a decisions errònies, a emprendre batalles en condicions d'inferioritat o a deixar passar oportunitats precioses. Els aparells d'informació s'han de preservar, i el millor que els pot passar és que no se'n sàpiga res. Donar explicacions a la Generalitat? El poder farà una enorme riallada.