20 de juliol de 2019
20.07.2019
Diari de Girona

Per responsabilitat

20.07.2019 | 00:46
Per responsabilitat

Els temps són uns altres, però no necessàriament ho haurien de ser els usos parlamentaris. Han canviat moltes coses en la vida política espanyola, però, tanmateix, ens seguim regint per la mateixa Constitució i per la mateixa llei electoral, que ja no és aquella del president Adolfo Suárez, que ens retornà, l'any 1977, la dignitat de ser ciutadans lliures i disposar de la potestat d'elegir lliurement els nostres diputats i senadors a Corts, com alguns han dit des de la ignorància o des de la maldat. La vigent norma que regeix totes les eleccions que es donen en el nostre país, ni que sigui des dels seus principis fins a la regulació concreta d'articles considerats bàsics o derivats dels drets fonamentals, és la nascuda l'any 1985, en ple desenvolupament arquitectònic de la llei de lleis, que assolí la quasi unanimitat a les dues cambres legislatives espanyoles.

Què ha canviat perquè l'any 2016 i previsiblement ara s'haguessin (o s'hagin) de repetir les eleccions generals quan abans mai no havia succeït? La resposta no té rèplica possible: res que porti causa de la llei reguladora de les mateixes. Ni el legislador ordinari ni tampoc el legislador constituent tenen cap responsabilitat respecte de la desnaturalització dels resultats electorals, els donats el 2016 i els recollits enguany, que es van obtenir i s'han aconseguit aplicant la substantivitat de la norma positiva promulgada el 1985. De l' impasse donat fa tres anys i de l'actual no es pot deduir, com alguns van dir i altres diuen ara, que la causa es trobi en la llei electoral. Això, es miri per on es miri, és pura mentida. Una nova fake news.

El desassossec patit l'any 2016, així com l'actual, almenys fins al moment d'escriure aquest article, per no trobar sortida a l'aritmètica electoral establerta lliurement per la ciutadania, porta causa de la irresponsabilitat dels lideratges polítics que es donen en el conjunt del país. Ben cert és, tanmateix, que el «bipartidisme imperfecte» que es coneixia fins aleshores era complementat per la contribució a la governabilitat de l'Estat de la llavors CiU, acompanyada pel PNB i CC en la legislatura 1996-2000. Aquell «teva-meva» entre el PSOE i el PP, i a l'inrevés, s'esfumà quan tercers actors van aparèixer en l'escenari electoral, com ara Podem i Cs, acompanyats últimament per Vox. La vulgarització de CiU i l'encabronament d'ERC, més l'abstenció astuta i audaç del PNB, una vegada acabat l'episodi Ibarretxe, que res de bo va aportar a la primera formació política d'Euskadi, complicaren encara més el puzle.

No es pot trobar, doncs, en la norma electoral de 1985, modificada de temps en temps, la causa de la incertesa que es dona respecte de la obligació –en la teoria constitucionalista europea– que segueix a tota regulació electoral democràtica referida a un sistema polític de tall parlamentari com és el nostre: possibilitar la formació d'un govern. La causa es troba entre la classe política dirigent, que ha de fer quadrar el trencaclosques originat per la dispersió del vot en una societat que ha evolucionat del «bipartidisme imperfecte» al «multipartidisme indisciplinat».

Ni la llei electoral ni nosaltres, els electors, hi podem fer res per desbrossar el bosc sorgit de les urnes. Els únics responsables de fer-ho, segons el nostre propi sistema constitucional, són els partits amb representació parlamentària. En temps pretèrits, era CiU la que determinava la governabilitat de l'Estat quan UCD, PSOE i PP anaven coixos parlamentàriament. Es va fer per responsabilitat. Ni més ni menys, que no és poc, però «els antics» ja no hi som –i no només a CiU– i «els nous» no sembla que hagin estat educats en la mesura, en el possibilisme, en l'entesa i en la prudència, virtuts sense les quals la política es fa inservible per resoldre problemes que ens afecten a tots. Una llàstima.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit