L únic símptoma polític de l'arribada de l'estiu és el retorn anticipat de Corinna, un nom principesc que expulsa els cognoms. Amb una investidura a mitges i la sospita que l'economia també ens està enganyant, l'artificiosa princesa garanteix el còctel estival infal·lible de diners, sexe i corrupció. Pots llegir les entremaliadures de l'amiga íntima del penúltim monarca al costat de la piscina, un hàbitat inadequat per desgranar el Brexit. A més, els mosqueters de la fiscalia Anticorrupció que volen interrogar la pseudoaristòcrata no poden lesionar el Rei, que té el Joker inviolable sota la seva màniga.
La reemergència de Corinna per la via d'Anticorrupció a l'Aràbia ens torna a les mil i una nits compartides amb Joan Carles de Borbó, a l'elefant de Botswana que va divulgar la seva relació. Sobretot, permet entendre retrospectivament la segona abdicació forçosa de l'anterior Rei, datada aquest mateix any. I això, entendre, és el màxim a què pot aspirar la plebs. A més de gaudir de la fascinant silueta de la dona que va motivar una explícita referència del llavors Cap de l'Estat en conèixer-la, «aquesta vol caçar-me». Va caure-hi amb coneixement.
De la Zarzuela a la Meca, aquesta aventura règia avança una telesèrie amb els paisatges més exòtics i contaminats des de Txernòbil. En la contractació i execució de l'AVE àrab hi apareixen els sospitosos habituals, en els seus papers acostumats. Cap analista amb una mica de seny debat si es van produir els suborns transmesos per la loquaç prusiana a Villarejo, el biògraf de l'Espanya contemporània, només si hi ha la remota possibilitat de sustentar-los judicialment. Un primer intent va ser desarborat per tractar-se de «meres referències», encara que efectuades a una amiga entranyable que avui avança que «estaria encantada» de posar-se davant de les càmeres de vídeo. D'això no hi ha dubte, princesa.
