21 de juliol de 2019
21.07.2019

Educar en la consciència

21.07.2019 | 06:00

Trobo a faltar moltes coses en l'educació, una mena de forats negres, de llacunes i clapes que s'haurien d'omplir o refer. Hi trobo a faltar, en primer lloc, un assoliment conscient i ferm de la llengua, perquè el llenguatge és allò que ens permet pensar, comunicar-nos i abastar el món; som essencialment éssers lingüístics i dominar el llenguatge vol dir també disposar de més armes i recursos per defensar-nos i copsar la realitat i els seus matisos. M'hi manca també la poesia, entesa com un joc amb la llengua, com una melodia de paraules, com una eina per explorar els laberints de la raó i una fórmula gairebé màgica de traspassar, amb metàfores i símbols, molts límits. I la música, també demana més presència, perquè afina la sensibilitat, perquè obre un univers d'harmonies i arriba directa a l'ànima, com una intuïció vigorosa. Tampoc entenc per què la filosofia no entra a les escoles des dels primers cursos per ensenyar a la mainada a raonar amb subtilesa, a argumentar, deduir, inferir... i qüestionar-se amb sentit crític tot allò que els envolta.
És clar que també ens haurien d'aportar informacions més pragmàtiques. En algun moment de la nostra educació ens haurien de dotar d'habilitats i coneixements per moure'ns en aquesta xarxa (o teranyina) que és el sistema capitalista: nocions d'economia, de comptabilitat, petites escletxes fiscals i legals per rendibilitzar els nostres esforços i diners. Els alumnes haurien de rebre xerrades sobre nutrició i alimentació, perquè –és una obvietat que sovint s'oblida– som el que mengem. Per això mateix caldria incidir en el coneixement del propi cos, a través de l'esport però també de la dansa o el teatre, per exemple. I els docents haurien de tenir més llibertat i temps per sortir de les aules, per mostrar a fora el que es fa a dins dels centres, per demanar la implicació dels pares i per portar els seus alumnes a conèixer l'entorn i participar de les activitats culturals. I algunes d'aquests sortides haurien de propiciar el contacte amb la natura, despertar la sensibilitat pel medi ambient, recuperar el gust per la contemplació de la bellesa.
Em sembla que tot plegat ajudaria els nostres fills a prendre consciència del fet de viure, vull dir de no passar per la vida de puntetes, com un autòmat, fent ­simplement el que ens diuen que hem de fer i pensant el que volen que pensem. Potser, al cap i a la fi, l'educació ens ha d'oferir l'oportunitat de ser una mica més lliures.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook