Hem anat a predicar les bondats de la carrera judicial a totes les universitats però no hi ha manera, no agrada; al català no li agrada opositar». La frase la pronunciava el president de l'Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba, i la recollia aquest diari en un reportatge publicat dilluns passat en el qual es constatava la manca històrica de jutges a les comarques gironines, que provoca, per exemple, que el 20% dels jutges dels òrgans unipersonals que hi ha a la demarcació siguin substituts, la qual cosa implica que la seva és una estada temporal. Es tracta, ja ho apuntàvem, d'un dèficit endèmic, que ha estat denunciat de manera reiterada des del col·lectiu judicial, però per al qual no s'ha trobat solució, i que provoca diversos i variats problemes: des dels canvis de jutges en les causes que acaben allargant els processos judicials molt més del que seria desitjable, fins a dificultats per a l'ús del català en seu judicial, passant per una sobrecàrrega de feina per als jutges que hi ha a la demarcació, que es calcula que han d'assumir un miler d'afers cada any cadascun: Girona és la segona demarcació de Catalunya en volum de feina per als jutges, per darrere de Barcelona, i la tretzena de tot Espanya.

Precisament les diferències retributives amb altres zones d'Espanya són una altra de les causes que s'apunten perquè Girona no sigui una demarcació atractiva per desenvolupar-hi la carrera judicial. Segons Fernando Lacaba, la manca d'un complement de destí suposa un greuge comparatiu respecte d'altres províncies: «Pel que fa a a les retribucions, estem al nivell d'audiències com Sòria o Terol, que no tenen res a veure amb la nostra. Fa cinc anys que s'hauria d'haver modificat», denuncia el president de l'Audiència, que apunta que a aquest greuge en les retribucions s'hi ha d'afegir el fet que Girona té un nivell de vida més elevat que molts altres indrets de l'Estat espanyol. Una prova que la qüestió econòmica és al darrere d'una part d'aquest problema, i no només a Girona sinó en el conjunt de Catalunya, es pot trobar en les dues vagues que van fer l'any passat els jutges catalans pet demanar millors condicions laborals; a les protestes s'hi van sumar 35 jutges de Girona.

Tot plegat afavoreix, segons Fernando Lacaba, que Girona sigui avui per als jutges un destí «forçós». Així, «quan han acabat el termini obligatori de ser-hi, mols marxen o a la seva terra o a altres llocs amb menys càrrega de treball». I els jutjats gironins continuen amb el problema, històric.