Em sorprèn que al clip dugui jerseis i faldilles impossibles que l'engavanyen. Jove i biomecànica, remena la roba amb una habilitat extraordinària. Malamente i altres peces aflamencades. A qui li interessa el flamenc? Altres cantants, com Sílvia Pérez Cruz, també, se serveixen del perfum flamenc. Fa segles que ho van fer Triana, Quetama, Lole y Manuel o Martirio, va ser però el gran Camarón qui va trencar esquemes. Talent. Rosalía és hàbil i moderna: aprofita allò que se'n deia fusió per arribar a un públic universal. Malamente i olé! Cada època necessita heroïnes. És viva i diu que de vegades, «lloro por dentro» o que el «cante tiene alma». Intueixo que no pretén innovar el cante jondo o res que s'hi assembli. La intel·ligència que li constato és la d'una artista que sap ajuntar un munt d'influències musicals per congriar-les amb desparpajo i habilitar un personatge d'ungles impossibles en vistes a ser la nova Lady Gaga o Beyoncé -Madonna menja a part. Representa la nova figura. De cop al bot canta en català i s'encenen les alarmes. Se l'acusa de tot i més. Anatema. Què s'ha cregut? On s'és vist que una cantant catalana de projecció internacional canti amb la llengua de la tribu? Se la vol i desitja mentre utilitzi el castellà. El seu public l'estima i ella també. És una icona de la modernitat que, malgrat que al nacionalisme espanyol no li agradi, és lliure. Aquest és el seu coratge. La llibertat no pot seguir cap condicionant lingüístic o estètic. La llibertat la mostra amb unes ungles marcianes, de terror glamorós i inquietant, així crea tendència gràcies a la fama i, sobretot, a favor de la seva valentia a escena. Rosalía for ever!
