Les èpoques i les societats es poden abordar a partir de les fòbies i fílies imperants. Els gals tenien por que els caigués el cel damunt del cap. Els habitants de l'antiga Roma es delien pel garum. El segle XX ha estat presidit per la fal·lera del progrés tecnològic i de la guerra. La Contrareforma va ser força obscurantista. I una part dels berguedans perd el nord amb la Patum. Se'ns pot avaluar en grup i en el temps, segons què ens agrada i què no.

Encetat el segle XXI, algunes de les ciutats més turístiques d'Europa han vist com s'estenia el rebuig local al turista. Massificades i per tant degradades, aquestes ciutats presenten símptomes de col·lapse. No hi cap una agulla, els serveis de neteja i d'evacuació estan sobrepassats i les escombraries aviat no deixaran veure les catedrals. Creuers, autocars i avions, congressos i festivals, platges saturades i centres històrics al bany maria, generalització del lowcost, fons voltors que compren pisos i fan fora els estadants, franquícies contra el comerç aborigen, visitaires de baixa estofa, encariment de l'habitatge i desdibuixat dels barris tradicionals, s'ha arribat a un punt que ja es parla del turisme en termes apocalíptics.

L'any passat es van reunir una dotzena de ciutats del sud d'Europa afectades per l'excés de turisme. Representants de Girona, Venècia, Màlaga, Sevilla, Florència, Palma, Lisboa i Madrid, València i Sevilla, plegats van analitzar la realitat turística a Barcelona. Les conseqüències, el paper del moviment veïnal i la sostenibilitat del sector. I també van constatar l'augment de la turismofòbia. Ha agafat molta embranzida: les campanyes es multipliquen i hi ha un repunt d'actes de sabotatge contra algunes infrastructures -busos turístics, empreses de lloguer de patinets i bicicletes, nous hotels. Una pintada recorrent a Barcelona és la de Tourist you are the terrorist.

Des que el turisme s'ha tornat un fenomen global que hi ha hagut un polsim de ressentiment quan el turista era més ric que l'oriünd, i un polsim de xenofòbia quan s'inverteix la relació i el teòric indígena pensa que li roben l'espai, les cases, les postes de sol i el mar. No falten els qui culpen el turisme del canvi climàtic, del tràfic de persones o de la pèrdua o tematització de les tradicions. Però sovint s'oblida que més o menys tots som turistes.

Per norma, el turista és un mamífer desubicat amb totes les rutines (laboral, social, familiar i estomacal) alterades, un ésser força indefens a les mans dels restauradors, dels venedors i de tutti quanti li pugui esgarrapar la butxaca. Per norma també, el turista de la pila del greix es deixa endur per les modes, per la publicitat, decideix el destí vacancívol en funció d'ofertes, de fetitxes i de fotografies enganyoses. En resum, el turista paradigmàtic és un desgraciat. És la persona vulnerable que passa uns dies en un indret on la policia parla estrany, els lladres l'ennervioseixen i els preus estan inflats per la golafreria general. Vist així, què diu, de nosaltres, aquesta fòbia devers el turista?