Cartes

salvador tarradas gualta

En la darrera entrega del prestigiós programa de TV3 This is Art, dirigit per Ramon Gener, dedicada a l'enamorament, el director afirma que Romeu i Julieta de William Shakespeare potser és l'obra mestra més important sobre l'amor mai escrita. Hi estic d'acord. Tanmateix, fent honor a la veritat i al rigor literari, hauríem de tenir en compte que la història dels amants de Verona no és original de Shakespeare, que l'any 1597 va versificar i adaptar al teatre quatre de les novel·les curtes (novelle) de l'escriptor piamontès Matteo Bandello (1480-1562). Una d'elles va ser Romeo and Juliet. Les altres tres, Cymbeline, Much Ado about Nothing i The Twelfth Night. Pel mateix rigor literari, cal remarcar que algunes de les històries de Bandello estaven inspirades en el Decameron, de Boccaccio.

Picabaralla política de parvulari

JOAN JANOHER I SADURNÍ VULPELLAC

Crec que ningú se sorprendrà amb l'enunciat: a Catalunya se li farà sempre molt difícil poder avançar per aconseguir la seva independència. Pequem d'una prepotència insòlita, davant les prerrogatives de les possibles condicions que podrien ser favorables per al nostre país. Però tenim polítics, almenys de condició, que no miren amb encert tot allò que convindria assegurar per al benestar del poble. Considero força intolerables les formes de pretendre assolir el que tant desitgem els catalans. Se'ns manipula, amb grans diades a les quals la ciutadania sempre ha donat el seu recolzament, amb demostracions i convocatòries d'unitat per la llibertat.

Un exercici prou conseqüent, ofert per part dels milers de participants: tot plegat, un fet insòlit. Els anomenats polítics s'adrecen a la majoria amb missatges esperançadors, com eloqüents de conquesta. Però res està més lluny de la veritat: ens sentim confosos i enganyats, amb les picabaralles, que recorden la nostra estada al parvulari. Actuen amb desencert dels programes, apartant-se de la responsabilitat escaient, per conquerir els objectius fonamentals. No s'entenen entre ells i pretenen agafar les rendes de l'autodeterminació. Vull considerar que pateixen una immaduresa política i de consens d'unió, per com és barallen, amb un estira i arronsa, per presidir la Diputació de Barna, sense unitat, i fracassen en l'intent. Una vergonya per a Catalunya.

Escoltar +, parlar -

Jaume Paradeda Pla riudarenes

Aquesta fórmula d'escoltar + i parlar - es podria aplicar en moltes ocasions. Aquesta és la que vam practicar el meu company i jo en el viatge a Estrasburg per manifestar-nos davant el Parlament Europeu, per les injustícies que allà es produeixen envers els parlamentaris catalans. La fórmula abans esmentada va fer que un pixapins culte i un jubilat del món rural, jo, ens entenguéssim perfectament, fent que un viatge molt feixuc es convertís en una experiència gratificant. Si el viatge fou plaent, més ho va ser el que esdevingué. Quan arribàrem a la ciutat, fórem rebuts per tres policies motoritzats, que ens facilitaren arribar al Parlament Europeu. La cosa va ­continuar aplegant 10.000 manifestants encapçalats per l'ANC, Òmnium i un seguit d'autoritats, les quals, en diferents idiomes, deixaren clar de quin mal plora la criatura. Després, a mitja tarda, els carrers s'ompliren de turistes i els catalans els delectàrem cantant el Virolai, l'Estaca, el cant a la se­nyera... I els aplaudiments ­sacsejaren la catedral d'Estrasburg.