Especialment en temps de crisi, on el treball i els drets laborals no són considerats com a fonamentals ni imprescindibles per a una societat més justa i lliure, cada cop és més habitual trobar-se amb casos del que s'ha donat a conèixer com a mobbing.
Al fil del que el Tribunal Suprem ha vingut considerant com a mobbing, podem definir tal concepte com l'agressió, duradora en el temps, de l'empresari o alguns dels seu empleats a algun/alguna treballadora, amb el consentiment i tolerància de la pròpia empresa, per mitjà de fets, ordres o paraules amb la finalitat de desprestigiar, desacreditar i aïllar a alguna persona, fins a extrems que poden afectar greument l'autoestima i la integritat física i moral del treballador assetjat. La finalitat és obtenir el cessament voluntari d'aquesta persona, que fins i tot, sovint, veu afectada greument la seva salut física i mental.
Certament que el treballador o treballadora perjudicada per tals pràctiques té la possibilitat de denunciar-les davant la Inspecció de Treball, que hauria d'actuar amb rapidesa i eficiència. També podria acollir-se al principi de tutela judicial, interposant demanda judicial davant el Jutjat Social, tot reclamant el cessament d'aquestes conductes. I també pot demanar l'extinció de la seva relació laboral, amb la corresponent indemnització com si d'un acomiadament improcedent es tractés, al marge de sol·licitar una compensació econòmica per danys i perjudicis i que ha de ser fixada prudencialment pel corresponent jutjat.
El problema que es planteja en l'àmbit judicial, on la realitat i la veritat s'intenta ocultar la majoria de les vegades pels demandats, és un problema de prova. I és que cal acreditar davant del jutge les pràctiques i circumstàncies de l'assetjament denunciat. I en aquest camí les víctimes solen trobar-se abandonades pels seus propis companys de feina, que no volen indisposar-se amb l'empresa o els seus caps, i que sovint es presten a ser instruments de l'assetjament contra el mateix company. I un altre problema addicional és poder aportar informes mèdics acreditatius de la situació patida pel treballador assetjat.
Lamentablement, i sense entrar a valorar la manca de valors morals i ètics que campen per la nostra societat, en el terreny de les empreses, i concretament en relació a situacions d'assetjament laboral hem de dir amb tota claredat i contundència que massa treballadors, per por, covardia o egoista indiferència, deixen a l'estacada i indefenses les víctimes d'assetjament davant les artimanyes, mentides i injustícies d'alguns directius i empreses. La solidaritat brilla per la seva absència, tot i que com sempre passa, hi ha honroses excepcions, però el que hauria de ser la norma és una excepció, malauradament. Canviaran les coses?
