Catalunya viu una situació molt greu, una situació d'opressió que cal denunciar. La taxa de risc de pobresa creix fins a situar-se en un màxim històric. El 21,3% de la població està en risc d'exclusió social, segons l'Enquesta de Condicions de Vida del 2018, que va publicar l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És la pitjor dada, percentual, des del 2004, any en què arriben els registres. I la publica un organisme públic català i ningú diu res. Ningú del Govern, és clar. La vulnerabilitat econòmica té cara de dona, d'immigrant i de persona gran.
I continua afectant gairebé un terç dels menors. Si l'any passat un terç de les famílies amb fills sostingudes per un adult ja estava en risc d'exclusió social, ara les dades pugen fins al 43%. En general, una de cada quatre famílies amb fills es troba també sota aquest risc. En relació amb els orígens, les dades continuen creixent de manera alarmant. Gairebé la meitat dels immigrants estan en l'exclusió social (48%) i entre els nascuts a Catalunya afecta el 16%. Fins i tot quan tots els membres d'una família treballen a temps complet, l'índex de pobresa infantil és d'un 15%. La falta de prestacions i transferències fa que tenir fills i filles sigui un factor d'empobriment a Catalunya. Però els oprimits són uns altres. No els pobres.
