Volem començar aquest article parlant de tres exposicions del Museu d'Art de Girona que, a banda d'artístiques, varen ser també reivindicatives des del punt de vista històric, polític i social, evidenciant les lluites dels artistes gironins i catalans per les llibertats democràtiques i contra la dictadura franquista.
Quan Josep Manuel Rueda i Torres dirigia el Museu d'Art, l'any 2004 tingué lloc la primera exposició, El llegat del Pop-Art a Catalunya, que fou comissariada per Antonio Álvarez Niebla. La segona, intitulada Cap a una altra realitat, el context d'estampa popular, tingué lloc l'any 2005. El muntatge el comissarià l' Arnau Puig i Grau, conegut per haver estat un dels fundadors de Dau al Set. I ja més recentment, l'any 2017, Narcís Selles dirigí l'exposició Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG. Autoorganització, lluita simbòlica, pràctica social (1976-1978).
Encara podríem afegir una quarta exposició, també de temàtica històrico-sociològica de crítica político-social, comissariada per Narcís Selles i que organitzà l'any 2011 el Museu d'Història dedicada al Grup Praxis 75 (1975-1990), Una guerrilla comunicativa, que tingué lloc a la sala d'exposicions de l'Institut Vell. L'any anterior, en aquest mateix espai, havia tingut lloc l'exposició Enric Marquès, d'El Fayum a l'Estampa Popular, comissariada per Ricard Planas.
En el camp de les publicacions d'art, segurament el llibre més important sobre l'art a Girona és l'editat pel GEiEG a partir de l'exposició que l'entitat va organitzar sobre artistes gironins del segle XX. El llibre porta el segell del crític d'art barceloní Francesc Miralles.
Un altre títol de referència és l' Atles paisatgístic de les terres gironines, coordinat per la Glòria Bosch i Mir l'any 2010.
En el camp de les exposicions antològiques institucionals, l'artista més promocionat, exposat i protegit és l'escultor Domènec Fita. Aquest artista, de qui no negarem la vàlua, té dotzenes de llibres publicats, catàlegs, ha protagonitzat nombroses exposicions i a més disposa de la seva pròpia fundació i un petit museu a les altures de la Casa de Cultura.
Un altre artista que ha obtingut reconeixement públic i privat és l'eugenienc Francesc Torres Monsó. Entre els pintors, cal esmentar l'exposició sobre l' Enric Marquès, que, comissariada per l' Eva Vázquez, va tenir lloc l'any 2015 a la Casa Pastors.
I, fent història, recordarem els concursos d'art organitzats per la Diputació de Girona, precursors de les actuals elitistes bienals d'art de la Casa de Cultura. També cal citar les grans mostres d'art anuals de la Fontana d'Or, de la Caixa de Girona, de les quals en els orígens n'eren assessors Josep Tarrés i els pintors Ansesa i Faixó.
També voldríem esmentar l'exposició de l' Emília Xargay més desconeguda, que Eva Vázquez comissarià l'any 2007, o l'antològica que es dedicà a Pep Colomer, artista desaparegut l'any 1994, l'any 2013. Pep Colomer té tota l'obra publicada en dos volums de 600 pàgines que estan editats en paper i també en versió digital.
Un altre dels artistes que ha fet més exposicions i publicacions és Josep Perpinyà i Citoler, fill de Pere Perpinyà, un altre pintor excel·lent. Sobre Josep Perpinyà han escrit monografies Pius Pujades, Glòria Bosch, Ricard Planas... així com també sobre Niebla, Ansesa o Coromines.
Un altre dels grans llibres monogràfics sobre artistes de Girona i comarques a destacar és l'escrit per Eudald Camps amb la col·laboració de Pep Iglesias Projeccions interiors amb artista. Aquest llibre va ser editat l'any 2009 per la Fundació Caixa Girona.
I no voldríem cloure aquest escrit sense parlar de l'exposició Damià Escuder, totes les vides, que es va poder veure en el Museu d'Història i que va ser comissariada per Maria Lluïsa Faixedes tot just l'any passat. També volem esmentar les exposicions de la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt.
Per acabar, volem destacar també una sèrie d'assajos i estudis crítics escrits per un servidor sobre tot un seguit d'artistes gironins que van des d' Isidre Vicens fins a Pere Farró, passant per Enric Marquès, Torres Monsó, Perpinyà (pare i fill), Damià Escuder, Bep Marquès, Joan Domènech, Carles Vivó, Ramon Maria Carrera, Manel Palahí, Montserrat Llonch, Gloria Cortina, Mercè Huerta, Peio Pascual o Picolives.
