«Art i màgia»
Jordi Pausas parís
És un convencionalisme com qualsevol altre afirmar que els gargots i esoterismes abstractes conformen en exclusiva la contemporaneïtat de l'art.
Si bé és cert que en el neolític l'abstracció -lligada a la màgia- s'imposà arreu, actualment és impossible sostindre amb un mínim de serietat que les arts figuratives han desaparegut i deixat de ser representatives del nostre període històric.
És evident que els coneixements de l'art del dibuix, l'anatomia i la perspectiva esdevenen necessaris per exercir de pintor; en canvi, són prescindibles per als que no van més enllà de ser decoradors abstractes.
La diferència entre un pintor i un decorador és extrapolable a la que hi ha entre un metge -amb estudis previs a la facultat de medicina- i el xerraire i visionari que exerceix la medicina a la babalà i com aquell que juga amb els déus...
Víctor Martín,
a la Bisbal
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Al castell de la Bisbal de l'Empordà hi ha una exposició de ceràmica artística de Víctor Martín. Visitar-la permet gaudir d'una obra ceràmica d'investigació tècnica i material ben curiosa i, alhora, gaudir de l'edifici medieval que acull les sales expositives.
Els materials utilitzats per Víctor Martín són pissarra expandida, lava volcànica, pedra i ferro, entre d'altres. No hi té dues peces iguals, perquè totes són úniques fruit dels materials que empra i de la barreja de tècniques al moment de fusionar-los i posar-los al forn.
Són obres de textures i colors variats en què la pròpia natura del material dona personalitat a cada obra i és l'artista amb els seus coneixements de fusió dins del forn qui acaba de crear cadascuna de les ceràmiques.
Trasbalsats
Lluís Torner i Callicó girona
D'ençà que varen tenir lloc les eleccions municipals, amb tota la problemàtica sorgida, entre pactes, coalicions i combinacions de tota mena, algunes de les quals ben sorprenents, motivades per la diversitat de partits que s'hi presentaven, l'ambient es tornà un xic enrarit, i les relacions entre alguns d'ells, en especial d'aquells més representatius, s'anaren distanciant. Entre altres exemples, tenim els donats per l'Ajuntament de Barcelona, Figueres, Santa Coloma de Farners, etc.
Quan el tema dels ajuntaments es començava a pair, va esdevenir-ne un altre cas, que tornà a remoure les estructures, amb la consegüent manca d'entesa; tal és el que es donà a la Diputació de Barcelona, que en tractar-se d'una institució de considerable importància, per a tota la província de Barcelona, era molt cobejada, pels partits amb més representació, un dels quals, concretament el d'Esquerra Republicana, va quedar al marge, substituït per un d'ideologia ben diferent, la qual cosa encara posava més difícil la pretesa entesa, dificultant més la tan necessària unió.
A més a més, tampoc era coherent amb el que molta gent havíem votat, d'aquí ve la paraula que hem escollit com a títol d'aquest senzill article, ja que el verb trasbalsar vol dir afectar l'estat d'ànim; que és el que ens ha passat a aquells, que no essent polítics, i potser no entenent-hi suficientment, veiem un risc de trencament de la unitat, entre els partidaris a la independència, i en aquests moments, pensem, és el que menys convé.
Tant de bo ens equivoquem, és el que desitjaríem, però és el nostre parer.
