23 de juliol de 2019
23.07.2019

Cartes

23.07.2019 | 06:00

«Art i màgia»
Jordi Pausas parís
És un convencionalisme com qualsevol altre afirmar que els gargots i esoterismes abstractes conformen en exclusiva la contemporaneïtat de l'art.
Si bé és cert que en el neolític l'abstracció –lligada a la màgia– s'imposà arreu, actualment és impossible sostindre amb un mínim de serietat que les arts figuratives han desaparegut i deixat de ser representatives del nostre període històric.
És evident que els coneixements de l'art del dibuix, l'anatomia i la perspectiva esdevenen necessaris per exercir de pintor; en canvi, són prescindibles per als que no van més enllà de ser decoradors abstractes.
La diferència entre un pintor i un decorador és extrapolable a la que hi ha entre un metge –amb estudis previs a la facultat de medicina– i el xerraire i visionari que exerceix la medicina a la babalà i com aquell que juga amb els déus...


Víctor Martín,
a la Bisbal
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Al castell de la Bisbal de l'Empordà hi ha una exposició de ceràmica artística de Víctor Martín. Visitar-la permet gaudir d'una obra ceràmica d'investigació tècnica i material ben curiosa i, alhora, gaudir de l'edifici medieval que acull les sales expositives.
Els materials utilitzats per Víctor Martín són pissarra expandida, lava volcànica, pedra i ferro, entre d'altres. No hi té dues peces iguals, perquè totes són úniques fruit dels materials que empra i de la barreja de tècniques al moment de fusionar-los i posar-los al forn.
Són obres de textures i colors variats en què la pròpia natura del material dona personalitat a cada obra i és l'artista amb els seus coneixements de fusió dins del forn qui acaba de crear cadascuna de les ceràmiques.


Trasbalsats
Lluís Torner i Callicó girona
D'ençà que varen tenir lloc les eleccions municipals, amb tota la problemàtica sorgida, entre pactes, coalicions i combinacions de tota mena, algunes de les quals ben sorprenents, motivades per la diversitat de partits que s'hi presentaven, l'ambient es tornà un xic enrarit, i les relacions entre alguns d'ells, en especial d'a­quells més representatius, s'anaren distanciant. Entre altres exemples, tenim els donats per l'Ajuntament de Barcelona, Figueres, Santa Coloma de Farners, etc.
Quan el tema dels ajuntaments es començava a pair, va esdevenir-ne un altre cas, que tornà a remoure les estructures, amb la consegüent manca d'entesa; tal és el que es donà a la Diputació de Barcelona, que en tractar-se d'una institució de considerable importància, per a tota la província de Barcelona, era molt cobejada, pels partits amb més representació, un dels quals, concretament el d'Esquerra Republicana, va quedar al marge, substituït per un d'i­deologia ben diferent, la qual cosa encara posava més difícil la pretesa entesa, dificultant més la tan necessària unió.
A més a més, tampoc era coherent amb el que molta gent havíem votat, d'aquí ve la paraula que hem escollit com a títol d'aquest senzill article, ja que el verb trasbalsar vol dir afectar l'estat d'ànim; que és el que ens ha passat a aquells, que no essent polítics, i potser no entenent-hi suficientment, veiem un risc de trencament de la unitat, entre els partidaris a la independència, i en aquests moments, pensem, és el que menys convé.
Tant de bo ens equivoquem, és el que desitjaríem, pe­rò és el nostre parer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook