23 de juliol de 2019
23.07.2019
Diari de Girona

Ja és mala sort

22.07.2019 | 23:14
Ja és mala sort

Segons la Generalitat, només el 5,6% dels residents a Catalunya no entén el català. Ja és mala sort que la majoria hagi decidit treballar al sector de l'hostaleria, havent-n'hi tants d'altres on el coneixement idiomàtic és irrellevant. I dins de l'hostaleria han decidit treballar de cambrers, havent-hi tantes especialitats sense contacte amb el públic, des de cuiners fins a comptables. Però han optat per posar-se el davantal i traginar la safata circular i el drap de mullar taules. O no, perquè Catalunya és plena d'establiments on costa identificar un cambrer fins que et demana què vols.

I llavors s'escenifica aquell esquetx del Polònia amb en Carod-Rovira escarrassant-se inútilment a aconseguir «un tallat». Em sap greu, però és real com la vida mateixa, tants anys després.

I això que el més enze triga minuts a entendre el significat de paraules com «tallat» i «cafè amb llet», i quina cosa és un «entrepà». Que comprengui el farciment exacte que se li demana ja és una altra cosa. Quan la comanda el desconcerta (quina cosa deu ser el «fuet»?) té dues opcions. Una, buscar un company més experimentat que el tregui de dubtes, sobretot si és a mitja passa. L'altra, reivindicar els seus drets hispànics amb aquesta frase:

- Lo siento però no entiendo el catalán.

Vaja, un del 5,6%. Més ben dit, un altre.

La Constitució espanyola estableix el deure de conèixer el castellà, llengua oficial del Regne, i el dret a usar-lo. No estableix el deure d'entendre el català. Per tant, el/la cambrer/a que et deixa anar « no entiendo el catalán» està exercint el seu dret constitucional. I jo estaré exercint el dret a la llibertat de mercat si m'aixeco i marxo. Però potser el meu gest apareixerà a la premsa liberal com a exemple del totalitarisme lingüístic que es practica a Catalunya, on els pobres cambrers d'origen espanyol i salari mínim són obligats a aprendre català.

Quan la mateixa persona no té cap problema per entendre's amb uns clients de parla francesa, tens dret que et pugi la mosca al nas. I quan estableix comunicació per signes amb una família que només parla alemany, i no els diu ni per casualitat que no entén la seva llengua, arribes a la conclusió que se t'estan pixant. Però hem de ser bons, acollidors i hospitalaris, de manera que, si us plau, hostalers, facin cursets accelerats de català al personal de temporada. Pel seu bé i pel nostre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook