23 de juliol de 2019
23.07.2019
Diari de Girona

Pel nostre bé

22.07.2019 | 23:14
Pel nostre bé

Com que som gent d'ordre, hem trigat més de quaranta anys des de la mort de Franco i la conquesta de la democràcia a reunir les proves necessàries perquè l'advocacia de l'Estat intenti recuperar la propietat del Pazo de Meirás, usurpada al contribuent pels hereus del dictador. Els nets del tirà haurien d'entrar en el llibre Guinness dels rècords com els okupes que durant més temps han romàs en un habitatge aliè sense ser desallotjats per la policia. Però no cantem victòria. Els tràmits acaben d'iniciar-se i aniran al pas alegre de la pau, és a dir, a poc a poc. En això consisteix l'ordre, no? Diran vostès que cada dia veiem a la tele, incoats pels bancs, desnonaments que es ventilen en un obrir i tancar d'ulls. Aquí no deixem passar quaranta anys, és clar que no, perquè els okupants solen ser famílies sense recursos, amb nens prims i avis comatosos. La democràcia consisteix a no tractar igual els desiguals.

Més de quaranta anys, dèiem, estudiant si Franco i la seva senyora van adquirir per mitjans lícits la finca, com si no resultés evident que es va tractar d'un saqueig. No ho resultava almenys per als experts, perquè vostè o jo mateix, que no tenim ni idea de lleis, sabíem que el cèlebre matrimoni de dèspotes s'havia fet amb la propietat a mà armada. De vegades, el coneixement excessiu enterboleix la visió de les coses. Quan un pensa en la quantitat de presidents del Govern que hem tingut des de Suárez a Sánchez, sense que a cap dels seus fiscals generals, assessors jurídics o subsecretaris d'Interior se'ls ocorregués que la situació del pazo era un afront, se li posen els pèls de punta perquè comprèn a què anomenem ordre.

Per això, entre altres coses, la Transició va ser modèlica, perquè no es van prendre decisions precipitades. A ningú se li va ocórrer, posem per cas, investigar la fortuna de la vídua del general superlatiu (el Generalísimo), de la qual porten vivint des de llavors una legió de poca-soltes. És dur, sí, però més val ordre sense justícia que justícia sense ordre. Ara, el que cal desitjar és que l'assumpte prosperi. Però, si no tira endavant, pensem que és pel nostre bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook