23 de juliol de 2019
23.07.2019
Diari de Girona

Silenciosa Lluna

22.07.2019 | 23:14
Silenciosa Lluna

Dissabte es varen complir cinquanta anys de l'arribada de l'home a la Lluna. Era diumenge, dia 20 de juliol de 1969, una mica més tard de les nou del vespre, quan Neil Armstrong posava, per primera vegada en la història de la humanitat, el peu sobre una superfície aparentment plana de la qual els que havien cartografiat el mapa lunar n'havien dit Mar de la Tranquil·litat. L'allunatge fou suau i calmat. Nosaltres passàvem l'estiu a Llubí i, aquell vespre, formàrem part dels sis-cents milions de persones que varen veure en directe per televisió l'arribada de l'home a la Lluna. Vàrem veure com l'astronauta baixava els graons de la petita escala i posava el peu sobre el satèl·lit misteriós i màgic de la Terra. En aquell moment, Armstrong va dir: «Això ha estat una petita passa per a l'home, però un gran salt per a la humanitat». Ens separaven 380.000 quilòmetres i podíem resseguir per mitjà de la televisió, llavors en blanc i negre, el final d'una aventura increïble, extraordinària, inimaginable als ulls dels nostres padrins.

Poc temps després que Neil Armstrong baixàs aquella escala, ho va fer Buzz Aldrin, mentre Michael Collins, el tercer astronauta de l'expedició, els esperava alhora que orbitava entorn de la Lluna. Armstrong i Aldrin es passejaren per aquell territori al qual tot just acabaven d'arribar, col·locaren una bandera dels Estats Units, feren fotografies, instal·laren aparells mecànics, recolliren vint-i-dos quilos de roques, arena i pols. Des del punt de mira tecnològic i científic es pot dir que fou una gran conquesta, un avanç de la tècnica, de la feina que centenars de científics havien fet, durant anys, amb extremat rigor. S'hi varen estar vint-i-quatre hores escasses i tornaren a partir. El dia 16 de juliol havien llançat des de Cap Kennedy el coet Saturn que transportava l'Apollo 11. Quatre dies després, dia 20, arribava a la Lluna i dia 24, ja de retorn, aterrava de bell nou. Es complia així una vella aspiració dels homes: el viatge a la Lluna.

Des que els éssers humans començaren a existir, probablement, la Lluna fou la llum misteriosa de les nits del cel. Li atribuïren poders màgics, efectes ocults sobre les vides, influències secretes sobre els animals, sobre els arbres –un arbre tallat de lluna era un arbre que l'havien tallat quan la lluna era propícia per a la pervivència i la salut de la fusta–, sobre el mar i les ones. L'alquímia i la medicina popular s'interessaren per la Lluna, en alguna ocasió un ritual acompanyava les accions dels homes i les dones que havien signat un pacte amb la Lluna. Vaig conèixer un home que tenia un Llunari, un llibre màgic on es podien llegir les prediccions dels fets que podien succeir. Era cosa de bruixots i bruixes.

Però sabem que no succeeix res en la realitat que abans no hagi estat imaginat pels homes i les dones. Borges assegurava que la realitat és sempre pòstuma, perquè succeeix després que algú l'hagi somniada o imaginada. I el somni és la seva vertadera existència. Si la mires amb una certa atenció hi veuràs unes taques grises. La imaginació humana ha interpretat aquestes taques: poden ser l'ombra d'un animal, d'un home que venia de robar i el destí feu que quedàs penjat a la Lluna, podria ésser la cara d'una dona d'ample somriure. Guardiana del temps, la Lluna ha inspirat els poetes romàntics i, sota la Lluna clara, s'han dit versos d'amor i pena. «Què fas, Lluna, en el cel? Digues-me què hi fas, silenciosa Lluna», pregunta el poeta Giacomo Leopardi. El poema es titula Cant nocturn d'un pastor asiàtic. La Lluna, la bruna, vestida de dol... La Lluna ha servit d'inspiració als poetes, ha servit als escriptors de ciència-ficció, al teatre, al cinema... Recordau el curtmetratge de Georges Méliès, director de teatre, productor de cinema, basat en Jules Verne i Herbert G. Welles... La nau s'estavella en l'ull dret de la Lluna. És un conte de fades.

D'aquí a molt de temps, en un futur llunyà, la humanitat recordarà el nostre segle XX com el segle de: la bomba atòmica, el segle del genocidi industrialitzat, de la presa de consciència sobre el canvi climàtic i l'escalfament de la Terra, el segle d'internet, dels vols a reacció i de l'arribada del primer home a la Lluna. És una herència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook