En una mateixa setmana he marxat dues vegades d'un restaurant sense poder dinar i en ambdós casos es tractava de restaurants ben coneguts de les comarques gironines. Ja sé que em diran allò que a l'estiu no es pot anar enlloc, que el servei és el que és i que ja hi hauríem d'estar acostumats, però vas a dinar o a sopar, a un preu que no val la pena discutir, i no esperes trobar-te amb un servei tan ineficient, tan i tan inepte que és incapaç de servir-te, de recordar la teva comanda o simplement de tramitar-la allà on toca.
El cas que he hagut de viure dues vegades a dos llocs diferents és ben simple: arribes, et porten les cartes, tries, t'agafen la comanda i a partir d'aquí res de res, ni begudes, ni plats, ni no s'amoïnin que ja venim. Quan passa una llarga estona, fins i tot més temps del que recomanarien els cànons de la paciència infinita, tornes a cridar a aquell jovencell que fa de cambrer, li expliques la situació, et diu que ho sent i que ara sí que tot anirà com una seda (et torna a demanar la comanda perquè diu que no la recorda) i sant tornem-hi, res de res. El tornes a cridar, aquesta vegada ja li dius si passa quelcom, el noi no respon, està col·lapsat, crides a l'encarregat, et diu que disculpes, mil disculpes, que ara serà ell qui assumeix la situació (novament et demana la comanda per tercera vegada) i tornem-hi, res de res. Els crides als dos, els dius si realment tenen un problema, sense especificar si és un problema de producte, de coneixement o mental, et diuen que disculpes, mil disculpes i al final els dius que gràcies però que s'ho facin mirar, t'aixeques i marxes i probablement no hi tornaràs mai més.
Després ho valores, t'adones que eren mainada segurament amb la seva primera feina per davant, i que ningú els havia fet el mínim procés de formació, encara que ells, per si sols, ja no fossin gaire espavilats. El problema és doble, personal que no serveix i propietaris que no formen. El resultat és ben clar, un client menys.
