A la vida d'una ciutat el pas del temps és inflexible, pot apartar molta cosa, lliçons pendents d'aprendre. Saber mirar el pretèrit és de bona ciutadania.

La Fundació Rafael Masó ens recorda que ara fa 130 anys es va obrir la impremta Masó, al carrer de les Ballesteries de Girona, i que al llarg d'un segle i tres anys va ser una eina bàsica de la comunicació amb estètica pròpia i un punt coincident de personalitats del món cultural. La impremta Masó va obrir l'any 1889. Es va imprimir aquí el Diario de Gerona durant 40 anys. Parlem d'una època en què la paraula «impremta» significava una baluerna mecànica de noms com minerva, linotípia, caixa baixa, guillotina i altres, amb obligades renovacions sempre complicades; parlem de composar lletra per lletra, amb pincetes, un treball que no es poden imaginar els addictes a les novíssimes tecnologies d'ara mateix. La impremta Masó va excel·lir en el camp cultural de la Girona del seu temps pel seu treball acurat en tota la seva gamma de producció que anava des de llibres i revistes fins a plecs diversos, papers efímers, goigs, cartells, amb disseny de categoria i creativitat, qualitats que es poden afiliar en diverses ocasions a Rafael, el germà i arquitecte. Tota aquella obra gràfica ara és testimoni fonamental d'Athenea i de la seva època i de l'activitat d'altres entitats gironines.

La Fundació Masó ha tingut el bon gust de realitzar una exposició amb el títol Treballem per l'art. La impremta Masó de Girona (1889-1992). El catàleg de l'exposició, amb 127 pàgines, és una obra d'art que resumeix l'exposició. És un llibre com un honorable fill d'aquella sensibilitat exquisida que era la marca de la impremta Masó. El catàleg presenta un disseny categòric, encaixant en aquella circumstància històrica que ja no tenim i que en recordar-la se'ns desvetlla una admiració i un respecte. El text del catàleg és de Santi Barjau, que fa reviure aquella realitat amb tota la necessària pedagogia.

En parlar de la impremta Masó és imprescindible referir-se al seu propietari i vertadera ànima d'aquella entitat. Joan Masó i Valentí (1883-1973 ) era farmacèutic amb establiment al carrer de l'Argenteria, número 29; a l'interior de l'establiment es conserven elements decoratius que són obra de Rafael Masó. Quan Joan Masó va deixar aquella farmàcia va ser per fer-se càrrec de la impremta del carrer de les Ballesteries, que pertanyia a la família. A la biografia de Joan Masó hi ha un esperit excursionista que el va engrescar, va ser soci fundador del GEiEG, eminent col·laborador que en el butlletí d'aquella entitat va deixar-hi una excel·lent col·laboració literària amb la crònica de totes aquelles excursions que realitzava. Amb la seva formació científica es va sentir interessat per la pràctica de la fotografia fins a convertir-se en el primer aficionat gironí que va aconseguir revelar fotos en color. I escriptor com era, va deixar testimoni d'aquell goig: «Treure les plaques del xassís i posar-les al revelador em dona la sensació d'una estrena, les agafo com si les amanyagués. El revelat és lent, els blancs comencen a desvetllar-se? Cada placa serà un formós penjoll de raïm que donarà un bon glop de vi».

Una personalitat d'aquest perfil va crear aquella impremta que va donar una aurèola ben merescuda. Ara amanyaguem el catàleg, com si fos una d'aquelles plaques fotogràfiques.