25 de juliol de 2019
25.07.2019
Diari de Girona

Volums

25.07.2019 | 00:00
Volums

Després dels primers instants d'enlluernament provocats per la novetat, sembla que les vendes del llibre digital s'estanquen. Això és el que asseguren els editors en el moment d'emfatitzar la vitalitat del llibre de paper. Què passa? Passa que la pantalla té moltíssims avantatges, però no té cos. No es pot grapejar, no es deixa palpar, furgar, no té fons ni substància. A veure, és normal que pesi el mateix una novel·la de cinc-centes pàgines que una de cent? No és normal i el lector percep que passa aquí alguna cosa inquietant. Després de tot, part de l'argument d' Anna Karenina reposa en la seva grandària, el mateix que part de l'argument de Pedro Páramo. D'aquí que als llibres se'ls anomeni també volums: un volum de ciència, un volum de física, de religió, etc. A un llibre sense volum li falta alguna cosa, sens dubte: les fulles. Això és el que li falta a un llibre sense volum. Les fulles tenen dues cares i això és molt important, això és fonamental, perquè cadascuna d'elles constitueix un mirall en què es miren, respectivament, l'escriptor i el lector. És curiós que la pantalla, sent tan còmoda per al transport, resulti tan insípida per a la lectura. El salt de l'àtom al bit portarà el seu temps. L'agonia del paper serà eterna i potser mai arribi a perir del tot.

Ensopego amb un vell amic comprant el diari. L'home se sent en la necessitat de disculpar-se:

– En les vacances –diu– prefereixo el diari de paper al digital.

Em crida l'atenció que identifiqui el descans amb el retorn a l'analògic. Me l'imagino ja a casa seva, amb la tassa de cafè al costat, desplegant el diari, donant un cop d'ull a la primera pàgina i després a l'última. Repassant en fi els titulars de la zona de fora, com un aperitiu, abans d'entrar-hi. Que el diari de paper sigui un objecte en el qual s'hi pot entrar com es penetra en la matèria constitueix un dels seus més poderosos atractius. També en les novel·les de paper s'hi pot entrar. Per la pantalla, en canvi, llisques com per una làmina de gel. Jo tinc un llibre electrònic al qual dono molta batalla, però sempre torno al de paper perquè el volum de paper és un cos i jo soc un cos. I perquè la lectura és una lluita cos a cos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook