Cada 15 minuts, com a màxim cada 20, de cada dia de tots els dies de tots els últims anys -de mitjana- un elefant mor de mort no natural al continent africà. Una dada brutal, si em permeten aquesta expressió.

La majoria d'ells són assassinats per caçadors furtius que els arrenquen els ullals d'ivori per exportar-los i comercialitzar-los il·legalment en diferents països asiàtics, sobretot la Xina, el Vietnam, Laos i el Japó, on hi ha una gran demanda fonamentada en suposades propietats afrodisíaques.

És per això que la població total d'elefants ha descendit de manera vertiginosa des de l'any 2011. Segons dades del més recent anàlisi censal -efectuat el 2016- en l'actualitat sembla que la xifra d'elefants vius és inferior a 450.000. Pot semblar una quantitat considerable. Ara bé, la realitat és que fa cent anys era entre tres i cinc milions, segons diferents estimacions.

Hi ha una actitud depredadora de les màfies lligades al tràfic d'ivori, afavorida per la corrupció dels polítics i de tots aquells que ho permeten i fan els ulls grossos davant els caçadors furtius. La situació ha provocat un augment significatiu de persones conservacionistes i una més gran proactivitat de les ONGs que lluiten amb les seves pacífiques armes -la informació i les campanyes de conscienciació- enfront de les armes de foc i les destrals dels caçadors assassins furtius.

Fruit d'aquesta actitud social positiva i constructiva han sorgit algunes publicacions, entre les quals vull destacar un magnífic llibre que s'acaba de publicar, el títol del qual - The last elephants? (Els últims elefants?)- planteja de manera interrogativa la possibilitat que durant aquesta generació estiguem davant els últims elefants. En el llibre es diu clarament i contundentment que ha estat concebut i editat com una obra col·lectiva en defensa d'aquests mamífers, que -tot sigui dit- estan considerats uns animals dotats de certa intel·ligència.

Es tracta d'una obra coordinada i recopilada per dues persones - Do Pinnock i Colin Bel- que han reunit més de 40 autors de diferent formació i professió -investigadors, docents, escriptors, periodistes, conservacionistes, guàrdies dels parcs i fins i tot un poeta- que han escrit els seus textos per oferir un ampli ventall d'informació sobre el creixent risc de desaparició dels elefants. I a més dels generosos autors d'escrits també han col·laborat 57 autors de fotografies cedint gratuïtament l'ús de les seves imatges, molt suggestives o impactants. Al final, tot forma part dels 42 capítols de l'obra, que ocupen 488 pàgines més les cobertes.

En l'explicació de les finalitats del llibre es posa de manifest que una d'aquestes és la de rendir tribut a totes les persones que treballen diàriament com a guardes de parcs naturals i equips antifurtius i, no menys important, a les comunitats locals que han passat de matar elefants a defensar-los. Algunes d'aquestes comunitats africanes han deixat de banda la caça i ara es dediquen a activitats turístiques no massives d'observació de la Natura. Per exemple de viatges d'incentiu. També hi ha, en el llibre, una semblança dedicada a un destacat conservacionista - Wayne Lotter- que va ser covardament assassinat a l'agost de 2017 per la seva actuació en defensa del respecte als animals en estat salvatge.

Puc dir que mai havia trobat un llibre amb tanta informació sobre els elefants en les seves pàgines. Hi ha capítols per a tots els gustos i sensibilitats i fotos -terrestres i aèries- que atreuen la mirada en direcció al que van captar els seus autors: des de ramats d'elefants de diferents edats a cementiris de cadàvers sense els ullals passant per escenes de la vida quotidiana dels animals. També hi ha unes fotos de dipòsits d'armes decomissades i d'algun vehicle tot terreny utilitzat pels «ràngers» gràcies a les donacions de conservacionistes.

Acabo afegint que aquesta obra inclou, en les seves pàgines finals, les biografies de tots els col·laboradors, els crèdits corresponents, una doble pàgina de segells postals amb l'elefant com a motiu, un ventall de descripcions amb foto dels comportaments habituals dels elefants i una relació de les que probablement són més importants ONGs -45 en concret- que treballen amb afany en la defensa de la vida natural i que mereixen rebre el suport dels qui -com jo mateix- compartim els seus ideals.