Quan des de SOS Costa Brava o altres entitats es defensa el patrimoni natural i cultural, certs sectors socials, polítics o econòmics s'oposen argumentant que aquesta defensa va contra els interessos econòmics. Donat que el sistema econòmic depèn i està limitat per la disponibilitat dels recursos naturals, aquest conflicte es òbviament fals: sense recursos naturals no hi ha negoci a fer, ni tan sols hi ha vida humana com l'entenem avui dia.
La confrontació entre economia i medi ambient es dona quan les persones tenim valors diferents. Qui prioritza valors dirigits a la protecció de la Natura, s'oposa als que defensen valors que persegueixen interessos particulars i a curt termini. Els valors de qui defensa una vida humana en harmonia amb la natura s'oposen als de qui se centra a canviar, controlar o destruir la naturalesa. És a dir: l'ecologia i l'economia signifiquen coses diferents quan les persones tenen valors contraposats. La conseqüència de tot plegat és que es generen grups i barreres que ens distancien els uns dels altres pel fet que no podem prioritzar simultàniament valors oposats.
La pregunta cabdal és: hi ha veritablement un conflicte entre ecologia i economia? Són valors irreconciliables? En les properes ratlles intentaré mostrar que l'acord entre ecologia i economia és possible i necessari.
La biodiversitat és com una preciosa biblioteca genètica, és el patrimoni comú de la humanitat, un capital viu i ple d'oportunitats. Això fa que molts considerem que l'extinció d'una espècie és similar a eliminar biblioteques, laboratoris i universitats, és a dir, crim per la humanitat. Reduir la biodiversitat implica automàticament reduir el potencial d'evolució dels ecosistemes i redueix la resiliència (la capacitat d'aguantar i recuperar-se davant de pertorbacions). Avui més que mai, necessitem el potencial evolutiu i la resiliència que confereix la biodiversitat.
Mentre el canvi climàtic multiplica les amenaces a la biodiversitat, els ecosistemes amb molta biodiversitat tenen més resiliència davant d'aquests canvis. S'està veient que les transformacions provocades pel canvi climàtic fan que els ecosistemes rics siguin més pobres i menys favorables per a la prosperitat i la supervivència humanes. La biodiversitat és la matèria prima bàsica en temps de canvi. També cal dir que en la transició cap a un futur sustentable ens cal trobar valors i criteris que integrin de manera ecològica les economies fonamentades tant en les energies fòssils com en les renovables.
Els estudiosos dels valors com en Shalom Schwartz diuen que tots compartim uns valors i motivacions bàsics, però els prioritzem de manera contraposada. Per exemple, hi ha els que cerquen els propis interessos, el poder i els assoliments personals. En oposició, hi ha els que emfatitzen valors com el benestar dels altres, de les generacions futures i la protecció del patrimoni natural i cultural. Els conflictes entre economia i medi ambient son difícils de resoldre. Sovint ens trobem que persones amb valors diferents defensen posicions totalment diferents i aleshores podem pensar: com pot una persona dir que una determinada acció és l'única manera que l'economia avanci i una altra digui que el mateix serà la mort de la nostra societat.
Aquests comentaris i d'altres similars indiquen clarament que el que manca són converses honestes, creatives, flexibles i generoses. Per un diàleg productiu, creatiu i resolutiu dels confrontaments és fonamental la participació de tots els afectats per les decisions, de com s'organitza la deliberació, de com s'obté informació veraç i que estigui a l'abast de tothom. Un problema freqüent en aquestes deliberacions és que és difícil utilitzar un vocabulari comú que signifiqui el mateix per a tothom. Trobem disparitats basades en la interpretació dels termes utilitzats en la presa de decisions sobre recursos naturals tals com risc, incertesa, mitigació, fites assolibles, l'equilibri social i l'interès públic. Quan els grups oposats manquen d'un vocabulari comú, es formen barreres que dificulten l'intercanvi d'idees, l'enteniment mutu i assolir acords.
Són freqüents les discrepàncies associades al terme «interès públic». A banda de ser un concepte difícil de definir, es defineix de manera diferent per persones amb valors diferents. Una bona definició pot ser «un equilibri d'interessos econòmics, ambientals i socials que canvien a mesura que els valors i les preferències de la societat evolucionen amb el temps». Sovint els grups que defensen l'economia productiva davant dels que volen protegir els valors i serveis de la natura no estan d'acord en el que és l'interès públic. Quan descriuen l'interès públic els partidaris de projectes d'infraestructures, per exemple, se centren en els beneficis econòmics i socials que el desenvolupament privat aporta a la societat. Els projectes de l'empresa privada, diuen, han «construït el teixit» del municipi o la província o la nació, fent-los forts i pròspers, convertint el territori en millors llocs per viure.
En canvi, els partidaris de protegir la natura creiem que les empreses han d'estar subjectes a condicions, de manera que es respectin les terres, els litorals i les mars i especialment els recursos de propietat pública per tenir un futur sostenible. Creiem que les persones directament afectades per un projecte tenen dret a defensar els seus interessos, això sí, cedint davant de les regles de supremacia (és a dir, nacional sobre regional, regional sobre local i local sobre interessos individuals). L'interès públic és predominantment utilitarista, és a dir: ha de proporcionar el major benefici per al major nombre de persones. Integrar les definicions més importants i que sigui acceptable per a tots, facilita les deliberacions i es mes fàcil arribar a acords satisfactoris.
Missatge optimista: si acceptem la pluralitat de valors, si som capaços de dialogar respectant el que pensa diferent; si confeccionem una base de dades dels punts de vista diferents i una paleta àmplia d'alternatives, serà mes fàcil resoldre els falsos conflictes entre Ecologia i Economia. Ens hi juguem el futur.
