Fa 7 anys, en Pascal Couton, de 43 anys, i la seva filla Océane, de 15, descendien aterrits veloçment i a cegues una feréstega muntanya de Portbou, minada amb rocs afilats com katanes, clavant-se per tot el cos diminutes i inflamatòries punxes de figueres de moro i descarnant-se les cames amb els esbarzers. Fugien d'una gegant llengua de foc que avançava a una velocitat diabòlica, atipada per una violentíssima tramuntana. Amb ells feien aquesta cursa per la vida una cinquantena més de persones que havien quedat atrapades per aquest incendi quan anaven a creuar en cotxe la frontera francesa pel coll dels Belitres, a través de l'N-260. Entre ells tres membres més de la família Couton: la mare i dos fills més de 9 i 18. Tota la família es va voler salvar saltant a la badia, entre la punta del Pi i el cap de Portbou. Pascal i Océane es van llençar però van caure de cap damunt d'uns afilats esculls, i van morir quasi a l'acte. La resta de la família va haver se ser hospitalitzada a Girona amb diferents fractures. Un amic que va participar en les tasques de rescat no s'ha tret mai més del cap la imatge dels cossos del pare i la filla surant.
Un incendi provocat per un sociòpata que va llençar una cigarreta per la finestra però que, malgrat les proves d'ADN a la burilla, continua essent un criminal anònim. Han passat set anys d'aquell maleït incendi de la festa major de Portbou, que va ser simultani al de la Jonquera. Les dues vies d'alta capacitat de la Jonquera van quedar tallades pel foc i les autoritats de trànsit van prendre la fatal decisió de convidar els vehicles a anar per la costa. Cap a una via (Nacional 260) recargolada i menuda, on es va declarar l'altre fatal incendi. Portbou es va convertir en una sàdica ratera. Un centenar de persones no es van moure del cotxe i no els va passar res perquè les flames van saltar molt ràpid la carretera. No va passar el mateix amb aquesta família que anava amb el grup de 50 que van sortir en desbandada. Després de la tragèdia van venir dies de dol, de grans debats i bons propòsits de les administracions perquè mai més tornés a passar. Set anys després, ni el govern de l'Estat, responsable de la carretera, ni la Generalitat, que ho és del trànsit, han fet res al respecte. Si avui es donessin les mateixes circumstàncies, la mort tornaria a rondar el coll dels Belitres (dels roïns).
