27 de juliol de 2019
27.07.2019
Diari de Girona

Ens deixen un estiu ple d'incerteses

27.07.2019 | 00:38
Ens deixen un estiu ple d'incerteses

Epictet d'Hieràpolis, nascut esclau l'any 55 després de Crist, grec d'origen i romà de formació, gran filòsof de la corrent estoica, ens deixà dit que «les persones indisciplinades, conduïdes per llurs antipaties i simpaties personals, sempre busquen signes per construir o reforçar llurs irreflexius punts de vista i opinions. Però –afegí– els esdeveniments, per ells mateixos, són impersonals, tot i que les persones assenyades sens dubte poden i han de respondre-hi de manera profitosa».

Tot això s'ha pogut observar en el recent debat sobre la investidura frustrada de Pedro Sánchez com a president del govern d'Espanya. Els esdeveniments, ens diu el savi grec, són impersonals. I, efectivament, els resultats electorals del proppassat 28-A, tot i que neixen de la voluntat lliurament expressada dels ciutadans, conformen quelcom impersonal que, segons la Constitució que ens regeix i la llei electoral sorgida de la mateixa, han d'administrar les forces polítiques amb representació parlamentària. Vull dir, com així ho vaig fer el passat dissabte en aquesta mateixa columna, que a la inamovible aritmètica sorgida de les urnes li segueix la obligació col·lectiva dels nostres representants d'oferir-nos un govern. Millor estable que no pas inquietant per ser minoritari i millor cohesionat que nos pas una insumable col·lecció de cromos.

No ha estat així i, per tant, no s'ha complert el consell d'Epictet que les persones assenyades poden i han de respondre de manera profitosa als inalterables fets. Com si ens haguessin traslladat als temps en què l'assassinada CiU pintava (i molt) a Madrid, en el debat retransmès en directe per les ràdios i les televisions, el seny el varen posar amb escreix ERC i el PNB, dues formacions minoritàries d'abast autonòmic, mentre la bogeria ens fou servida pels grans, PSOE, PP, Cs, Podem i Vox. Escoltar Gabriel Rufián va resultar d'allò més plaent per qui subscriu, doncs, els gruix del seu discurs, així com les expressions més solemnes dites en el mateix, era un resseguir, àdhuc un citar textualment, als distints portaveus que CiU va tenir al Congrés dels Diputats. Escoltar Aitor Esteban em portà a assaborir de nou l'excel·lència de les millor intervencions dels antics (i amics) portaveus del PNB.

Els irreflexius punts de vista de socialistes, populars, ciutadans, podemites i voxistes, en versió epictètica, ho foren en relació amb l'interès d'Estat al qual, tots els seus representants, inclòs el candidat a la presidència del Govern espanyol, tantes vegades es posaren a la boca. L'interès general, al qual totes les institucions dels país i tots els que les integren, han de servir, segons els pressupostos constitucionals, fou mil vegetades esmentat al costat d'altre miler de constatació d'incoherència entre el llenguatge i la seva aplicació pràctica.

Seguint a Epictet d'Hieràpolis, foren persones indisciplinades en la mesura que es deixaren conduir per llurs antipaties i simpaties personals, a la recerca – tots ells– de la construcció impossible d'un discurs polític que amagués els seus respectius interessos personals o de partit. Dic impossible perquè no responien de manera profitosa ni als fets objectius –la voluntat expressada pel poble– ni menys a l'encàrrec constitucional de formar govern amb els vímets lliurats per la ciutadania. Anaren a la seva i ningú no es va adonar que tota Espanya s'adonava de la seva presa de pèl conjunta.

Ens deixen un estiu ple d'incerteses. Tornant a l'estoic grec, esmentat al començament d'aquest article, els fets són impersonals i indiferents, i aquí i ara, no havent-se sumat voluntats, ens deixen el tauler de la mateixa manera que ens el varen dipositar les urnes a finals d'abril. Rectifico: encara més complicat ateses les ferides personals, també les intel·lectuals, amb què els irresponsables se n'anaren a casa. Potser per evocar Santiago Posteguillo («Yo, Julia»), l'hemicicle parlamentari em va semblar el Circ Màxim de l'emperador Cómodo.

(P.S.- Agafo unes setmanes de vacances i, en conseqüència, faltaré a la cita setmanal amb els lectors. Els demano comprensió).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook