27 de juliol de 2019
27.07.2019
Diari de Girona

L'observador d'incògnit que em va estimar

27.07.2019 | 00:38
L'observador d'incògnit que em va estimar

El conseller d'Ensenyament s'ha cobert de glòria. Una més. Aquesta setmana ha assegurat en sessió random al Parlament de Catalunya –que a mesura que passen els mesos sembla més El club de la comedia que un òrgan de govern polític–, que la presència de l'ONG Plataforma per la Llengua en una cinquantena d'escoles durant el curs passat per analitzar l'ús del català i del castellà a l'hora del pati, no va ser «espionatge» sinó una simple «observació d'incògnit». La polèmica sobre el fet en qüestió és absurda, la veritat, simplement perquè no hi hauria d'haver cap mena de problema en voler fixar-se en quina llengua utilitzen més o menys els nanos durant les hores d'esbarjo. El que sí que és digne de reflexió és que en lloc de fer-ho i presentar els resultats així, sense amagar-ho, com un estudi comparatiu per conèixer més i millor la realitat de l'ús natural de la llengua i fer front, si s'escau, als suposats desequilibris d'una davant de l'altra o, fins i tot, per potenciar la seva equanimitat en un context bilingüe tan sensible, complicat però alhora tan ric com el que tenim, s'exposi ara, així, amb impagables aclariments terminològics.

El conseller segurament encara no se n'ha adonat però amb la seva intervenció, a banda d'evidenciar el perfil altíssim que s'exigeix per ocupar un càrrec, en teoria, tan rellevant com el seu, ha apostat fort per la imbecil·litat com a discurs. La seva no, clar –Déu me'n guard de menystenir un polític tan preparat i format com ell!– vull dir la del populatxo, xusma votant a qui no ens queda més sortida que abraçar les seves elaboradíssimes disquisicions lingüístiques. Per aquesta mateixa regla eufemística del conseller –filòleg de formació, òbviament–, sens dubte una brillant aportació al lèxic i a la semàntica de la llengua catalana que no només n'afavorirà un ús molt més correcte i concret lliure d'ambivalències, sinó que de ben segur el potenciarà fins a nivells inimaginables de memes, ara ja podrem viure tranquils perquè per fi ens serà possible diferenciar entre espies i observadors d'incògnit, entre putes i senyores que cobren per sexe, entre futbolistes i persones que viuen de donar cops de peu a una pilota, entre follar i fotre un clau, entre declarar-se homosexual i sortir de l'armari, entre anar calent i tenir els ous plens d'amor, i així fins a completar una llarga llista de confoses accepcions més que, com ja hauríem de saber tots des de fa molt, no han estat mai les mateixes coses. Meravellós.

Per tot això s'agraeix aquest tipus de política divulgativa, de dialèctica summament aclaridora, aquesta manera de fer d'un tipus de gestor públic que, tot i inusual, actua, per sobre de tot, com a il·lustrat, com a portador de la llum i la raó amb la resta de col·legues, ciutadans i tot aquell a qui el saber i el coneixement se'ns ha negat. L'actual conseller d'Ensenyament no serà mai aquest tipus de polític però a bona fe que ho intenta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook