Roben en una botiga de Santa Eugènia trencant el vidre amb una tapa de clavegueram; és el tercer cop que el local pateix un atac per extreure alcohol i diners»; «Roben amb violència a una dona de 64 anys a la Bisbal»; «Cinc arrestats per robar a joves quan surten de la discoteca a Platja d'Aro»; «Navata viu robatoris, actes vandàlics i bretolades al concert de la festa»; «Detinguts in fraganti dos homes forçant la porta d'una casa a Sant Feliu de Guíxols»; «Un lladre agredeix una parella de més de 80 anys a Palafrugell»... Són titulars publicats en els últims dies al Diari de Girona. N'hi ha més, de notícies similars, perquè cada dia es produeixen fets com aquests, i molt probablement els que surten a la llum són només una petita part de tots els que efectivament es produeixen.

El cas és que la proliferació d'aquesta mena de delictes, que s'han convertit en un fet habitual en tants i tants municipis gironins (una situació extrapolable a tot Catalunya, de fet), ha portat els responsables de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) a demanar mesures per combatre la creixent inseguretat que asseguren que es viu al país. En concret, aquesta entitat, que agrupa un miler d'ens locals, ha enviat als seus associats una moció que expressa la preocupació per «l'alarma social que hi ha» i insta la Fiscalia General de Catalunya i el Tribunal Superior de Justícia a fer una graduació de les peticions de pena en aquests delictes. A més, reclama tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats que es treballi per modificar el Codi Penal per elevar les penes en aquests casos. I defensa igualment la necessitat d'una bona coordinació entre cossos policials i ajuntaments per combatre el crim. David Saldoni, president de l'ACM, va resumir de manera ben gràfica el que al seu parer és el principal problema en aquesta matèria: «Calen modificacions ràpides al Codi Penal que impedeixin la reiteració delictiva i que els lladres entrin per una porta i surtin per una altra». De fet, aquesta ha estat de sempre una queixa sistemàtica dels cossos policials, que denuncien que la seva feina acaba sovint en no res perquè la legislació existent i l'aplicació que se'n fa als jutjats afavoreixen aquesta reincidència delictiva.

És un tema, és cert, molt delicat, i amb el qual és fàcil fer demagògia, però els titulars, que reflecteixen la realitat, evidencien que el problema existeix, i és normal que els ajuntaments, l'administració més propera als ciutadans, estiguin preocupats i demanin mesures per resoldre'l. La sensació de seguretat és un dels béns més preuats, i resulta imprescindible per a la bona convivència ciutadana.