28 de juliol de 2019
28.07.2019
Diari de Girona
LLETRES

VOX

28.07.2019 | 06:00
VOX

La primera oportunitat de Vox al parlament espa­nyol ha sigut decebedora. L'orador, Santiago Abascal, s'ha mostrat com un polític encarcarat, sense cintura dialèctica i un simple propagandista de quatre conceptes gastats en l'antic nacionalcatolicisme. És gent que al segle XXI ha trobat una finestra d'oportunitat. La dreta polititzada i que, malgrat autodefenir-se com a liberal, de centre o d'ordre, se'ls ha trencat el plat bonic del bipartidisme. Vox no ha de mostrar gaire res per arreplegar vots, sinó repetir consignes. Ningú no espera que Abascal faci un dircurs d'alçada, els acòlits esperen el crit de ¡Viva España!. Anés com anés la investidura, s'ha vist com Pablo Casado i Albert Rivera van a remolc de Vox. Circumstància curiosa i, alhora, real. La realitat espanyola és farragosa. El discurs anticatalà ha triomfat. Manuela Carmena, gran advocada i política, adjudica als catalans republicans la sorgida i ascensió de Vox. Abascal es presenta com una víctima, igual que Rivera, que intenta fer veure que és l'oposicio. Entremig hi ha Pablo Casado, tebi i obedient, després d'haver-se cregut ser el Rei Lleó, ara li toca ser un gat mesquer. Cercar el centre polític és un objectiu cíclic, ningú no sap on para i tothom hi vol anar. Les intervencions de Pedro Sánchez han estat efectives; de centre. Caut, ha fet el millor que sap fer: jugar cartes impossibles. Aleshores, també hem vist com Unides Podem fan l'únic que poden: ser possibilistes. Des del dilluns 22 Vox sobrevola el Parlament espanyol. La bèstia, a la mínima, es menjarà els cadàvers dels seus aliats. No és un depredador sinó un voltor carregat de paciència que mentre segueix un precadàver recita Bertolt Brecht.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook