L'actual atzucac de la política espanyola demostra, una vegada més, la manca de responsabilitat dels que diuen tenir «vocació» per defensar la «res pública» i que - lluny d'això -només demostren una incansable capacitat per entestar-se en les seves pròpies postures i en senyalar sempre l'adversari com a «culpable». En l'entretant, el país i les seves institucions pateixen una paràlisi quasi total que ens costa als ciutadans milers de milions d'euros que no recuperarem mai més. Però que no s'alarmi ningú. L'Estat és ben capaç d'empresonar i de castigar amb elevades multes tot un govern democràticament elegit només per haver dut a terme allò que van prometre als seus programes electorals. En canvi, la malversació per causa de les seves pròpies mancances no serà ni tan sols objecte de cap investigació.

Però perjudicis, els polítics no només els causen «a Palau» o a les «altes» institucions que representen. Les limitacions de les seves gestions descendeixen fins els municipis més petits. A Roses, per exemple, el molt estimat regidor de Seguretat Ciutadana, davant la seva incapacitat per aturar el top manta, les ocupacions il·legals de cases o la venda de droga en plena via pública, va decidir, l'any passat, que s'havia de «netejar» el nucli antic de la «mala» imatge que donaven les motos i motocicletes circulant i aparcant en carrers normalment reservats per a vianants. I ho va fer multant l'aparcament dels bicicles motoritzats com a «vehicles» (en lloc de fer-ho com a motocicletes, que els hauria costat menys de la meitat als propietaris) amb sancions de 200 euros cadascuna. Però no se'n va recordar que al poble paguen impost de circulació milers de motos i que d'aparcaments per a elles n'hi havia ben pocs. Davant les protestes, van crear un munt de nous aparcaments «específics» -això sí, en plena zona d'ús exclusiu per a vianants! A una d'elles van cremar fins set vehicles la revetlla de Sant Joan. I sort que no hi van haver víctimes a la casa que va cremar, tot darrere. Però la culpa òbviament no fou de l'Ajuntament, que naturalment no es farà càrrec de les conseqüències del vandalisme que és incapaç d'aturar.

El llistat de despropòsits és llarg. Un altre exemple és el dels contenidors soterrats. Fa uns anys van créixer com a bolets perquè el govern autonòmic va incentivar la seva construcció amb fortes subvencions. Però tècnics i polítics foren incapaços de calcular les veritables necessitats als barris, a pesar de tenir anys i panys d'experiència en la recollida selectiva de deixalles. La conseqüència és que avui conviuen contenidors soterrats amb els altres de «tota la vida» i que tot plegat genera àrees de brutícia totalment tercermundistes.