Fa uns dies, sortia la notícia d'una família, amb una persona amb una gran discapacitat, que va sortir per la tele, i va aconseguir millorar la seva situació gràcies a uns donatius econòmics. La mare, quan va veure que podia aconseguir diners d'una forma relativament fàcil, es va inventar una sèrie de desgràcies per aconseguir, en diferents etapes, més de 300.000 euros d'una bona gent que volia ajudar. Ara s'ha sabut tot, i aquestes mentides poden tenir conseqüències penals.

Aquesta facultat de l'ésser humà per regalar solidaritat és un dels gestos més commovedors, i que ens fa grans com a espècie. No es tracta d'ajudar un familiar, algú que és sang de la teva sang, sinó de ser persona en totes les seves conseqüències. Moltíssima gent al món, més de la que ens pensaríem, dediquen el seu temps, a plena dedicació o a temps parcial, a ajudar als altres, i millorar-los la vida. I estem d'acord que s'han de perseguir els desaprensius que s'aprofiten d'aquesta solidaritat. Però allò important és saber, malgrat les decepcions, els problemes i la negativitat del nostre voltant. Encara hi ha gent que de forma natural et facilita ajut econòmic, et dona la seva mà, t'ajuda de la manera que pot, i intenta millorar una mica aquesta societat superficial, de l'aparença i de l'èxit fàcil que vivim.

En aquesta època en la qual algunes d'aquestes organitzacions solidàries són multinacionals amb un poder econòmic impressionant, amb executius que les governen, i campanyes publicitàries dignes de la Coca-cola o la Nike, les bones accions, les accions positives, ho segueixen sent. Malgrat que alguns dels dirigents d'aquesta corporacions tinguin un comportament, diguem-ne poc o gens edificant. La tasca de la gent altruista, no només ens ha d'enorgullir, sinó que ens ha de servir d'exemple. No som monjos. I tampoc som perfectes. Però allò que sí podem ser, és conscients d'allò que fem, i les conseqüències que els nostres actes tenen en els altres. I podem seguir la gent que és conseqüent amb allò que predica.

Avui no està de moda parlar de religió, perquè som una societat laica, almenys avui, però la necessitat de transcendir, de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos és l'impuls interior que hem de positivar. I és avui, quan vivim la època més solidària de la història.