01 de agost de 2019
01.08.2019

Perill, pobles!

01.08.2019 | 06:00

La idea ha sortit de l'alcalde d'un petit poble francès, Saint André de Valborgne, al departament del Gard, a Occitània. L'home, fart de les queixes dels estiuejants i visitants esporàdics, ha decidit instal·lar un rètol a l'entrada del municipi on es pot llegir: «Compte! Poble francès. Vostè entra aquí pel seu compte i risc. Aquí tenim campanars que sonen regularment, galls que canten molt d'hora, ramats que viuen a prop, pagesos que treballen per alimentar-vos. Si no ho pot suportar és que és al lloc equivocat. Si no, tenim bons productes locals, els nostres artesans estaran encantats de donar a conèixer el seu savoir-faire i la seva producció». El rètol ha revolucionat les xarxes socials a França, entre altres coses, perquè es veu que al país veí viuen una onada de queixes sobre tot allò que passa quotidianament al món rural, fins i tot, han arribat a condemnar un propietari pel soroll que feien les granotes a una bassa de la seva propietat.
Campanes, esquelles, galls, fems i darrerament el so de les cigales s'ha afegit a la llista de greuges pels senyors i senyores de ciutat que s'atreveixen a endinsar-se en els perills del camp. Es veu que sons com el clonc-clonc, el zum-zum, el nyec-nyec, el ziu-ziu, el parrup-parrup o el roc-roc atabalen d'allò més les fines orelles de certes persones no acostumades a les dureses i als sacrificis del camp.
Ara bé, no cal anar massa lluny per viure situacions com aquestes, aquí, no fa ni quatre dies, la Generalitat organitzava una jornada anomenada «Benvinguts a pagès» com si es tractés d'un dia al zoològic. El diccionari considera «rural» com a oposat al concepte «urbà» però seguim, segueixen, entestats a colonitzar tot el que no faci soroll de vehicles, de sirenes o que no estigui asfaltat. No he entès mai aquesta gent de ciutat que quan surt a fora cerca exactament allò mateix que ja tenen a casa. És com quan algú t'explica emocionat que a la Xina, a Rússia o a Alaska, ha pogut anar a un restaurant català. La millor opció segueix essent que es quedin a casa davant tants perills.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook