Mai he estat un entusiasta de la primera línia de mar ni de les destinacions més transitades, sempre que he pogut m'he mogut en una segona línia i intento aprofitar els períodes menys congestionats per gaudir del mar i de la platja.

Soc, doncs, un assidu al rerepaís. A aquest espai que històricament s'ha definit com el territori que hi ha a l'entorn d'un nucli urbà, port o motor econòmic i que serveix per proveir les necessitats d'aquest i que en certa mesura en viu.

I després de moure-m'hi habitualment, fins al punt de viure-hi, he observat que el nostre «rerepaís» turístic està canviant i agafant musculatura turísticament parlant. I no només als mesos d'estiu. Això pot ser bo, si sabem gestionar-ho.

De ben segur que sempre ha passat, però d'uns anys ençà, la vinculació del que hi ha entre la Costa Brava i vint quilòmetres cap a l'interior s'ha intensificat molt més. Sobretot a l'Empordà. Al Baix Empordà sempre ha estat evident. I de fet, no s'entenen els municipis de la costa baix-empordanesa sense l'Empordanet i l'acompanyament de les Gavarres. Però a l'Alt Empordà aquesta vinculació entre destinació madura i interior és cada cop més intensa. No només per la presència de turistes a Figueres durant tots els mesos d'estiu, quan abans només es veien quan feia núvol, sinó també per molts altres indicadors.

Els cas de Figueres com el de Girona són paradigmàtics. Més enllà del propi atractiu turístic d'ambdues ciutats, és força evident que els dos municipis són cada cop més «tractors» dels que han decidit passar uns dies a la Costa Brava. Independentment del temps que faci. La simple visita a «la ciutat» o bé l'experiència de shopping són complements cada vegada més habituals per a aquells que venen atrets pel sol i platja però també per moltes altres coses. I entre aquestes moltes altres coses, el shopping o l'experiència de compra és un recurs turístic de primer nivell que no crec que s'hagi aprofitat prou a casa nostra. Ara comença amb una interessant iniciativa de Pimec i les associacions de comerciants, que veuen cap on van les coses i es comencen a moure.

Fa uns anys, les ciutats tancaven literalment a l'agost i ara, igual que passa a Barcelona, no. L'agost ara ja no és un desert en activitat econòmica.

Però més enllà d'això, és interessant observar dos fenòmens que van molt lligats entre si: en primer lloc, bona part del turisme que ens visita es mou molt més que fa uns anys i contempla la destinació com un tot, com a quelcom més que el triangle entre platja, passeig marítim i hotel o apartament. Ara, en la destinació hi engloba aquest «rerepaís» que vol dir pobles amb encant, gorgues d'interior, enoturisme, festivals amb encant, parcs naturals, ciutats, excursions, restaurants, activitats culturals, etc.

I paral·lelament, el rerepaís s'ha posat les piles turísticament parlant. No només han obert moltes iniciatives turístiques en aquest interior que es diferencia de la costa -hotelets amb encant, restaurants, botigues gurmet, agrobotigues, etc- sinó per què molts d'aquests pobles s'han convertit en espais diferenciats que el turista agraeix per trencar la rutina turística. Tenien un altre món molt a prop i cada cop el descobreixen més. Avui en dia, l'oferta gastronòmica de Peralada, Garriguella, Mollet o Castelló d'Empúries no té res a envejar a la de les principals destinacions de costa i a més, és molt concorreguda per turistes. Ja no és gens estrany trobar turistes a la majoria de restaurants de l'interior i, en alguns casos, són clarament majoria.

En aquest sentit, altres recursos turístics que depenen menys de temporada com l'enoturisme, el shopping, la gastronomia, la cultura o el patrimoni s'han convertit en recursos de primer nivell per tal de fer més competitiva una destinació turística com la Costa Brava.

És cert que, per exemple, el Patronat de Turisme fa anys que va en aquesta mateixa direcció, però potser els pobles i els empresaris turístics dels municipis costaners haurien de veure-ho i deixar de preocupar-se tant pel seu límit territorial i veure el rerepaís com el complement que necessitaven per tenir una oferta més potent i alhora molt més autèntica i diferenciadora.

Ara, per tal que aquest rerepaís esdevingui el complement de qualitat que necessitem és imprescindible preservar-lo. I això vol dir no cometre els errors que hem fet a la costa i com molt bé assenyala SOS Costa Brava, encara estem cometent. I és que el rerepaís pot ser la solució a moltes coses, però només si el preservem i evitem veure'l només com una altra gallina dels ous d'or. Els sona?