02 de agost de 2019
02.08.2019

LA FESTA MAJOR

02.08.2019 | 06:00

A Catalunya, malgrat el colonialisme espanyol, tendent a anorrear la llengua, els costums i les festes, s'han mantingut les Festes Majors –cosa que no es pot dir de la Catalunya sota ocupació francesa. Josep Pla, com sempre, en va escriure notes memorables. Solen ser a l'estiu, però al meu poble, Vilavenut, era a la primavera (Santa Espina) i a Banyoles, la meva ciutat, per Sant Martirià, a la tardor.
L'alcalde de Banyoles Pere Bosch ­Cuenca –que afortunadament ja no ho és– en un Cartipàs de Festa Major hi va posar un plat de la Festa Major de Banyoles que eren uns peus de porc amb cargols. A part que la recepta era delirant i més espanyola que catalana –es feia amb xoriço–, ningú amb un dit d'enteniment faria aquest plat, que s'ha de menjar amb els dits, per la Festa Major. Per Sant Martirià, en canvi, es feien grans rostits a la cassola. Una excel·lent combinació de pollastre i botifarres picants i sovint altres carns, com conill, ànec, oca, porc i fins xai, tot cuinat junt.
Normalment anaven precedits d'un platillo. Els organitzadors del festival banyolí Gastròmia van programar una jornada sobre els platillos de Banyoles i ho van encarregar a un periodista que no ha escrit cap llibre sobre cuina catalana i a un restaurador, que, espantat, em va trucar per demanar-me que li expliqués què eren ells platillos... Així van les coses.
En el meu record hi ha els ànecs que sentia quan estava a casa de la meva àvia de Banyoles –que tenia fama de gran cuinera, i ho puc testimoniar– justament per Sant Martirià, i que presagiaven un rostit deliciós i suculent. Eren ànecs «xerraires», però ara es prefereixen els ànecs «muts», que són menys greixosos.
El rostit solia estar precedit pel platillo, que es feia amb els menuts –potes, crestes, carcanades, pedrers, colls...– i bolets salats. Si el platillo era d'ànec o bé d'oca, al Pla de l'Estany se solia fer amb múrgoles, un guisat insuperable. També era corrent un bon arròs. De postres, una bona plata de «dulces» o rebosteria de les acreditades pastisseries de Banyoles.
De fet, aquest esquema es reproduïa a moltes festes majors de la regió de Girona. També era corrent l'oca amb peres, suposadament típica de Salt. Cap a la costa, com ens recorda Josep Pla, hi podia haver una llagosta, o bé una sarsuela. A vegades alguns d'aquests immensos arrossos a la cassola.
Heus aquí l'evocació burgesa de Josep Pla, extreta d'El quadern gris: «El dinar típic. Primer apareix una gran plata de musclos de roca, plens, perfumats, amb tot el gust del mar... Després, l'arròs negre del rodal, amb el sofregit suculent, el peix i el pollastre. Després la consuetudinària ració de llagosta a la brasa... Després arriba el braç de gitano del confiter Comas i el pa de pessic flonjo i deliciós, amb un puntet de llimona i de canyella, que ha enviat l'àvia Marieta. I per acabar d'arrodonir el dinar –costum de la diada– apareix finalment el mantecado».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook