Després que Pablo Iglesias bloquegés l'ascens d'Irene Montero a vicepresidenta del Govern, el CIS balsàmic torna a confortar Pedro Sánchez, en constatar que és el candidat favorit dels espanyols. O que ho era, abans de fracassar per quarta vegada consecutiva en una votació d'investidura. Per als que insisteixen a culpar José Félix Tezanos de predir amb encert les successives victòries socialistes, les dades col·laterals del seu baròmetre confirmen que el PSOE es troba cada vegada més ample, després d'haver confinat els seus tres perseguidors immediats en l'atapeït marge de dos punts percentuals. O el bruixot ha falsificat tota l'enquesta, o la majoria de partits tenen motius per preocupar-se.

Encara que faci mal al mirallet màgic de Sánchez, el CIS demostra que es tria el PSOE per descart, davant el descontentament majúscul dels sondejats amb el conjunt de formacions. Els socialistes són tolerats, sense deixar de compartir amb els altres quatre odiats partits estatals la condició de major plaga de la ciutadania. El percentatge de persones que sota cap concepte votaria a alguna de les sigles en joc s'ha disparat fins a prop del cinquanta per cent en totes elles. Menys una, amb àmplies praderies a explorar.

Resulta curiós que el PP rondini fins avui mateix que no pot elevar per abstenció Sánchez, perquè «no és de fiar». D'acord, però un 84 per cent dels enquestats proclamen que aquesta categoria correspon a Pablo Casado, a qui consideren digne de «poca» o «cap» confiança. Nou de cada deu. El candidat socialista el triplica entre els que li professen «molta» o «bastanta» confiança. Aquesta proporció concorda amb la relació de vot entre socialistes i populars. De nou, abans d'una investidura fallida que castiga el PSOE, per guiar-se pel CIS volàtil en lloc d'aplicar el veredicte de les urnes. Ha desaprofitat el seu immens avantatge.