L alcalde de Llers, Carles Fortiana, municipi de 1.239 habitants, cobrarà 41.000 euros anuals (més triennis per ser treballador de la Diputació) durant el pròxim mandat. La remuneració de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, capital de Catalunya i ciutat d'1,2 milions d'habitants, ascendirà a 43.400 euros anuals. És un exemple de la disbauxa dels sous dels polítics al nostre país, especialment a l'àmbit municipal. La desproporció encara seria més abismal si Colau no hagués decidit fa uns dies augmentar-se un 40% el salari aparcant la demagògia amb la qual va accedir al càrrec fa quatre anys. Colau, fins ara cobrava 30.800 euros anuals. No és l'únic gripau que s'ha empassat la populista exlíder de la PAH.

Cada quatre anys, és un espectacle, per dir-ho d'alguna manera, veure com es gestiona l'aprovació dels sous polítics a les administracions locals. N'hi ha de tots colors, perquè és discrecional. Ho determina cada ple. Depenen dels pactes i normalment, sempre van a l'alça. Així, podem veure com alguns alcaldes cobren per una «dedicació exclusiva» a la Diputació, la qual cosa, agafada literalment, implica que no poden exercir als seus municipis. O dedicacions parcials amb diferents percentatges, segons el gust (i necessitats) de cada consumidor (alcalde o regidor). És curiós veure com a l'Ajuntament de Cadaqués, l'alcaldessa cobra per una dedicació del 85%, una regidora pel 60% i un altre edil el 55%. L'alcalde de la Vall de Bianya només dedica un 40% al seu municipi. A Roses, com que el pastís municipal s'ha hagut de repartir entre tres partits polítics i sembla que el mercat laboral no marxa com una seda, hi haurà fins a set regidors amb dedicació exclusiva. A Lloret, s'han incrementat un 20% els sous dels regidors. En canvi, a Blanes, l'alcalde no pot aconseguir la dedicació exclusiva, que sí tenen molts alcaldes i regidors de municipis més petits, perquè no disposa de majoria al ple. També hem vist com al Consell Comarcal del Gironès el president i el vicepresident cobren el mateix. Donat que el govern és fruit d'un pacte, així ningú es molestarà. En lloc d'un sou, dos.

El tema de les retribucions als polítics és una de tantes assignatures pendents que tenim des de la transició política. No té cap sentit que el president de la Generalitat, per exemple, cobri gairebé el doble que el president del Govern espanyol. I tenim el cas d'un partit, Cs, que tot just fa quatre anys propugnava suprimir les diputacions i ara ha arreplegat tots els càrrecs que ha pogut. Després de quatre dècades de democràcia, és un campi qui pugui on quasi sempre acostuma a guanyar-hi la banca (o sigui, els polítics) i perdre-hi el consumidor.