Que bo, ser especialista en cucs!, per exemple. Conèixer totes les seves varietats, els seus costums, la seva anatomia, la seva fisiologia, el seu caràcter. Que del matí a la nit un de sol tingués aquest assumpte al cap. Res de política, ni de religió, ni de literatura. Nematodes en despertar, al migdia i a la nit. I que només es reunís un amb experts en la matèria per no parlar d'una altra cosa. Però que a qualsevol pregunta que et fes algú aliè a aquesta passió, poguessis contestar-li des del teu món de la mateixa manera que l'aranya es manifesta a través del seu fil. Hem dit cucs perquè és el primer que ens ha vingut al cap (per què serà), però valdrien també les mosques o els escarabats i, per descomptat, les orquídies. Observar el món a través d'una sola de les seves manifestacions com el que observa la vida a través del forat del pany.
Hi ha gent que ho aconsegueix, persones que aconsegueixen portar-ho tot al seu terreny, sigui la geofísica o la quiromància. I no viuen necessàriament aïllades, sinó que es relacionen amb el món, coincideixes amb elles en sopars als quals tu no saps ben bé per què has acudit, però elles si. Elles hi són per donar-te una lliçó del que ignores. I si tu intentes canviar de tema, elles, hàbilment, et tornen als assumptes de la seva especialitat. De la mateixa manera que no hi ha diàleg en el qual no encaixi una cita de la Bíblia, tampoc hi ha conversa en què no hi hagi introduir la influència dels astres en el comportament veneri de les estrelles de mar (si tenen sexe, que ara no hi caic).
- Et respondré des de la Teologia -solen dir els experts en Déu quan els preguntes per l'educació dels fills.
D'això es tracta, de respondre als estímuls de l'existència des d'un sol lloc convenientment fortificat. Utilitzar el saber com una forma de trinxera, com un niu de metralladores, com un turó des d'on es veu tot el camp enemic. En aquestes estem. En l'especialització desproveïda de pensament humanístic.
Per això no ens entenem.
