04 de agost de 2019
04.08.2019

Guerra al plàstic

04.08.2019 | 06:00

El plàstic ha estat al llarg de les darreres dècades un producte difícil de substituir per les seves propietats: és transparent, pesa menys que les seves alternatives, és més flexible, ocupa menys volum, és impermeable, es pot soldar i enganxar... propietats que el fan molt desitjable en el món de l'embalatge. Les fàbriques de paper que produïen paper per embalatge han anat tancant o s'han transformat per fabricar altres productes. Avui, 40 anys després d'aquell declivi, vivim el retorn del paper per substituir el plàstic fruit d'una alarma social.
Al món es produeixen cada any 100 milions de tones de plàstic, una xifra semblant als 90 milions de tones de paper. La diferència és que el plàstic només es recicla el 30% i el paper el 75%, el plàstic tarda a destruir-se més de 500 anys i el paper ho pot fer en segons o en setmanes com a molt. El territori i el mar han quedat plens de plàstics, per la qual cosa els països han començat a legislar el seu ús indiscriminat.
Hi ha usos en els que el paper mai podrà substituir el plàstic, per la qual cosa el que cal no és fer la substitució, sinó l'eliminació del seu ús. Quan era petit no hi havia ampolles de plàstic, eren de vidre que es retornava al seu propietari per tornar-la a utilitzar. Ho tornarem a fer, no en tingueu cap dubte. Com aquest exemple n'hi ha milers: la distribució ha descobert que el consumidor prefereix comprar petites dosis de productes, bé perquè la seva tresoreria li exigeix, bé perquè els productes acabats de tallar són més bons. El resultat és que acabem veient una magdalena o una poma embolicades individualment en un excés d'embalatge.
La bossa de plàstic a la compra està a punt d'extingir-se, i els productes d'un sol ús també desapareixeran el 2021 fruit d'una llei europea, però tot això és el principi d'un moviment que ha començat i que acabarà dràsticament amb una part considerable del consum de plàstic. M'expliquen a Besalú que la política de recollida porta a porta de les deixalles està canviant els costums de la població, evitant adquirir excés d'embalatge en la compra diària: és fruit d'haver posat l'objectiu de generar menys residu dintre les cases. El cas de Besalú és important perquè mostra que el que és fonamental en tota política és posar l'objectiu a assolir de forma clara i que tothom entengui.
El plàstic és un derivat del petroli, per tant, quan tingueu una bossa heu de pensar que teniu petroli a la mà. La política de transició energètica ha d'eliminar l'ús del plàstic perquè per 1 kg de plàstic s'emeten 6 kg de CO2. Així, els 100 milions de tones de plàstic equivalen a 600 Gt de CO2. Per tenir una referència, a Catalunya emetem 45 Gt de CO2, per tant, el plàstic al món suposa 13 vegades la petjada de Catalunya en gasos efecte hivernacle.
Però hi ha una cosa encara més perillosa que el plàstic, el microplàstic. Aquest prové de la degradació i la descomposició dels plàstics convencionals, però també del rentat de la roba amb fibres sintètiques, de l'abrasió dels neumàtics a la carretera i de les microesferes que es troben en els dentífrics i en les cremes exfoliants de cosmètica. La seva gravetat és que, així com els plàstics són perillosos per als animals que queden atrapats amb ells, els microplàstics entren directament a la cadena tròfica. He explicat en broma a un expert en genoma que aviat trobaran molècules de plàstic en l'ADN.
Això ens introdueix encara un altre problema a resoldre: podem fabricar tots els teixits sense usar el polièster o altres fibres sintètiques? Hi hauria prou cotó i lli per fabricar tots els articles de vestir? Trobarem un fil artificial a partir de vegetals o productes animals?
La resposta és sí i no. Sabem produir plàstics a partir de midó o de caseïna a partir de la llet, plàstics biodegradables, però no tenen la mateixa resistència que els altres plàstics i són molt cars, difícilment substituïbles. Pel que fa a les fibres, recentment hi ha al mercat una nova fibra nomenada Tencel que s'ha posat de moda molt ràpidament. Aquesta fibra és artificial, provinent de cel·lulosa d'eucaliptus, com la del paper, que s'ha dissolt i s'ha precipitat en forma de fil. És com el rayon de fa molts anys, i manté les propietats del cotó com l'absorció d'humitat, però sense arrugar-se ni encongir-se. El Tencel, barrejat amb cotó i lli es projecta com la nova fibra de futur. El Tencel prové de boscos certificats, és biodegradable i no té risc d'entrar a la cadena tròfica per quedar-s'hi. La mateixa tecnologia de viscosa la podríem reprendre amb el Celofan, un film de viscosa a partir de la dissolució de la cel·lulosa. El Celofan va ser inventat el 1908 per un enginyer suís, Jacques Brandenberger i té moltes de les propietats dels plàstics, com la barrera a l'aire i a la grassa, propietats que no té el paper.
Per tot el que us he explicat en la substitució del plàstic, la primera cosa que cal fer és limitar-ne l'ús, retornant l'envàs a origen o aportant el propi per emplenar-lo amb productes a granel, i no envasant en excés com es fa ara. Però la segona serà la seva substitució per productes derivats d'altres naturals, gairebé sempre provinents dels arbres. Tindrem prou arbres per fer tot això? Perquè també pensem en la biomassa per produir calor i en la producció de biocombustible pels cotxes. Aneu pensant en la Sibèria, ara que es crema.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook