Un recent informe de la UIB titulat Nova pornografia i canvis en les relacions interpersonals assegura que els nens s'inicien en la pornografia als vuit anys. Parlem d'una mitjana d'edat, per descomptat, i sobretot d'una tendència cada vegada més generalitzada. Com en el món de la sexualitat romana -que amb tanta clarividència va il·luminar Pascal Quignard a El sexo y el espanto (ed. Minúscula)-, el retorn dels instints condueix a una creixent sexualització de la vida. També -es diria, del món de les imatges, omnipresent avui gràcies a les noves tecnologies. I, com observa la doctora Carme Orte, una de les autores de l'esmentat estudi, en el cas dels nens simplement passa que «els menors tenen un mòbil en el qual, encara que no busquin la pornografia, se l'hi troben». Una indústria pròspera, amb gran capacitat d'infiltració a internet i clarament addictiva en molts casos, fa la resta. Agradi o no, el cert és que la pornografia constitueix ja la manera habitual en què molts adolescents -i, de manera que indiquen les xifres, també molts nens- comencen a construir la seva afectivitat sexual.
La jove diputada lleonesa del PSOE Andrea Fernández reclamava a principis del mes de juny la regulació legal de l'accés dels menors a la pornografia, inspirat potser en el model britànic, que obliga a filtrar els continguts a internet segons l'edat de l'usuari. M'imagino que una mesura d'aquest tipus resulta més fàcil de reglamentar que de fer efectiva. Però, més enllà de les acusacions que s'han abocat contra la diputada, titllant-la de «neomonja» o de repressora de les llibertats, obrir aquest debat és necessari. No per prohibir, sinó per canalitzar. Un nen no té la maduresa necessària i els elements suficients per distingir la realitat de la ficció. I un adolescent, fins a cert punt, també.
Alguns sexòlegs han començat a defensar una pedagogia de la pornografia que plantegi el seu consum com una assignatura més en els instituts de secundària. Un dels programes pilot més coneguts -impulsat per Start Strong- s'ofereix com a activitat extraescolar en alguns col·legis de Boston amb el nom de «Porn Literacy». Són cursos de 10 hores en què es parla de pornografia i s'anima els alumnes a ser crítics amb ella. En una entrevista a The Boston Globe, els seus promotors expliquen que «es tracta d'un bon mètode per conversar amb els joves sobre el consentiment, el respecte mutu, la seguretat en les relacions i la salut». No obstant això, no sembla molt evident que, a determinades edats, la informació sigui suficient per promoure amb eficàcia els hàbits saludables.
La nostra època valora la immediatesa més que qualsevol altra cosa. Tot es vol ràpid i al moment. Lògicament, així resulta molt difícil evitar que prevalguin les decisions instantànies en lloc de les més raonables. Aquest és un problema de fons que afecta qüestions tan crucials com l'autocontrol, l'atenció o, fins i tot, el que ara s'ha vingut a denominar resiliència. Al final, suposa que les emocions són cada vegada menys sofisticades. L'addicció a la pornografia en els joves -així com la seva primerenca iniciació- reflecteix problemes molt més profunds del que sembla a primera vista. I els seus efectes sobre la societat no animen precisament a l'optimisme.
