La degradació del servei de correus a Llançà

Josep M. Loste Romero Portbou

n El correu postal torna a funcionar molt malament a Llançà (Alt Empordà). A principis d'any havia millorar una mica, però ara hi ha manca de personal i cada dia es reben molts paquets de repartiment. Un veí d'aquí Llançà em va dir que va rebre una carta de Figueres al cap de 15 dies quan el que és normal són 1 o 2 dies. De fet, el servei indispensable de correu postal sempre empitjora cada estiu. Jo considero que l'Ajuntament hauria de dirigir-se per carta o e-mail a Girona i a Madrid. Els punts clau són al meu entendre els següents:

1. El correu ordinari hauria d'arribar arreu de les urbanitzacions de Llançà. Ara no és així, només arriben les cartes urgents i certificats i encara amb retard. A més les tarifes són molt cares.

2. L'Ajuntament hauria de proposar que tots els habitatges tinguessin bústia sobretot les segons residències. Excepcionalment, amb l'acord amb els veïns i les comunitats de propietaris, s'hauria de proposar que, com a mínim a les urbanitzacions llunyanes del centre, a cada bloc o conjunt de cases existís una bústia comunitària i que els carters repartissin la correspondència, com a mínim, dos cops per setmana.

3. El servei postal de Correus és essencial per a una població com Llançà; i ara a causa del gran volum de feina i la manca de personal està perdent molta qualitat. És important que l'Ajuntament i els grups polítics és queixin a qui correspon i que els partits polítics, a través dels seus diputats i senadors facin preguntes, interpel·lin el ministre del ram i el president Sánchez al Congrés dels Diputats i al Senat. Gràcies.

Agraïment al personal sanitari

Francesc Buixeda Cabré Santa Pau

n Els dies, els mesos i fins i tot els anys van passant i les retallades al servei públic sanitari català persisteixen, entre molts altres serveis, que avui no volem esmentar.

La manca de personal, de mitjans i la poca responsabilitat, volguda o decaiguda per deixadesa de la classe política, fent recaure sobre el col·lectiu de personal sanitari la càrrega diària i la necessitat moral d'atendre amb diligència i dedicació els pacients, tot i les mancances abans esmentades.

En aquest sentit, voldríem fer arribar a les autoritats catalanes, el neguit i les necessitats urgents de poder disposar del personal necessari, i els mitjans materials, com quiròfans i altre material tècnic i quirúrgic, i fer possible el­ ­desenvolupament d'aquest servei amb les garanties que requereixi la malaltia.

Diem això perquè, d'un temps ençà, sembla que la preocupació principal de la Generalitat sigui el procés, els llaços, les pancartes, els polítics presos, els fugitius i el referèndum, on s'està dedicant molta despesa, potser seria bo fer una reflexió de si això és veritablement imprescindible, deixant abandonat el servei sanitari, i d'altres, de primera necessitat.

Fem palesa la gratitud dels usuaris, al servei públic sanitari català, que tot i la mancança de mitjans fan possible l'atenció, la majoria de les vegades amb urgència, amb la dedicació i professionalitat deguda. Voldríem fer especial menció a l'hospital Josep Trueta de Girona i el d'Olot i comarcal de la Garrotxa, que pel seu esforç, dedicació i innovació, els fan mereixedors d'atendre les seves peticions i necessitats amb caràcter prioritari.

Sense natalitat

Jesús Domingo Martínez Girona

n En només deu anys la taxa de naixements a l'Estat espanyol s'ha desplomat en un 30%. Són xifres equiparables a les d'un país que ha patit algun tipus de guerra o hecatombe, i que haurien d'obligar les administracions públiques a prendre cartes en l'assumpte. La Federació Espanyola de Famílies Nombroses demana al proper govern una sèrie de mesures concretes que ajudin a revertir una situació que, a llarg termini, fa inviable el sistema de pensions i, en general, el model social en àmbit de tot l'Estat. És per a això que demana, entre altres coses, una prestació universal per fill de 100 euros al mes, similar a la que existeix ja en diversos països d'Europa.