No s'ha donat el cas d'un crupier que hagi evolucionat a ministre de Justícia, però ja tenim un exministre de Justícia que ha involucionat a crupier. Degenerant, com deia l'altre. Parlem de Rafael Catalá, acabat de fitxar per una important empresa dedicada als casinos, les apostes en línia i les màquines escurabutxaques. Catalá utilitzarà les seves influències per evitar que el Parlament tiri endavant lleis restrictives que facin mal al sector. De moment, és el sector el que ens fa mal a nosaltres. A Madrid hem arribat a veure, en un radi de cinc-cents metres a la rodona, fins a quatre cases d'apostes, alguna d'elles a prop de la porta d'un col·legi.
El joc és una pesta de la qual les autoritats sanitàries amb prou feines es preocupen. Però està destrossant milers d'individus i famílies. Es publicita a la ràdio, a la tele, a internet... Moltes cases d'apostes et regalen els primers quinze o vint euros, per enganxar-te i la veritat és que enganxa tant com l'heroïna. L'addicte és capaç de robar a la seva mare, al seu avi, al seu germà, és capaç d'empenyorar el raspall de dents per seguir jugant. Creiem equivocadament que només les drogues que es fumen, que s'injecten, que es beuen o s'esnifen són capaces de crear una dependència brutal, però hi ha drogues mentals, com la de les apostes, en què la gent es deixa l'existència. La pròpia i la dels que els envolten.
Incomprensiblement, molts dels rostres que es presten a fer publicitat del joc pertanyen a persones conegudes, famoses, a les quals se'ls suposa una vida d'ordre. Em produeixen espant quan els veig o els escolto promocionar sense cap vergonya totes les formes de desordre relacionades amb el món de les apostes. A ells se'ls acaba d'afegir l'exministre de Rajoy, que va ser casualment, en Justícia, el responsable de legislar sobre el tema. Un altre cas de porta giratòria? Evidentment, sí. Totes les portes giratòries fan llàstima, però algunes fan fàstic. Si no recorden qui va ser aquest Catalá de qui estem parlant, busquin-lo a Google per refrescar la memòria. La veritat és que ja llavors apuntava maneres.
Facin joc, senyors!
