Albert Rivera ha fulminat la dissidència interna de Ciutadans, llaurant-se una executiva a la seva imatge i semblança. En el seu afany per sostreure vots a Vox per la dreta, serà decisiva la incorporació de Juan Mesquida i José Ramón Bauzá, ànimes bessones. No només comparteixen l'estirp mallorquina, si bé el segon va néixer a Madrid com la seva pròpia carrera indica. Les seves vides paral·leles s'apressen en el desembarcament a la formació taronja des del bipartidisme cendrós, ja que han ocupat gairebé tots els càrrecs d'interès a PSOE i PP.
La geminitat de Bauzá i Mesquida es propaga a la seva aventura equinoccial per liderar a escala estatal el PP i PSOE, respectivament, encara que el seu èxode actual demostra que podrien haver-se presentat a Gènova i Ferraz de forma indistinta. Van fracassar, perquè no s'haguessin degradat a Ciutadans si no hi ha la humiliació a la seva empresa quixotesca. En l'expresident de Balears seria exagerat parlar de desplaçament, perquè sempre ha habitat la dreta crua. Pel que fa al comandament únic de Policia i Guàrdia Civil amb Zapatero, desarmarà amb singular eficàcia la vilesa de l'esquerra, atès que s'ha sacrificat a conviure amb ella durant dècades de càrrecs remunerats.
Dos solemnes fracassats amb una ambició desmesurada cisellen la nova escuderia de Ciutadans. Per a l'intel·lectual, baixar de Toni Roldán o Francesc de Carreras a Bauzá és una garantia de populisme buit. A canvi, l'expresident autonòmic serà clau perquè l'antic partit de centre es vesteixi de color taronja OTAN. La militarització era un sector patriòtic descuidat en l'empresa de Rivera. La seva banda pot competir en exotisme amb la bigarrada quadrilla que denuncia en Pedro Sánchez. Des d'una estridència poc mallorquina, Mesquida ha equiparat el Procés amb ETA, en un desvari que a Bauzá li deu semblar moderat. I així successivament.
