La victòria es representa amb ales, com les que portaven les models de Victoria's Secret que deixen de desfilar després de 23 anys de protagonitzar l'espectacle més kitsch que es pugui concebre i que va comptar amb l'aprovació dels mitjans de comunicació de la moda, que es preen de dictar el gust amb arbitrari bon criteri.
La desfilada posava en passarel·la les models més belles, preparades durant dues setmanes amb rigors de masmorra de neó per lluir en tot l'esplendor físic, amb aletes per darrere i ornaments cabareters, una col·lecció de calces i sostenidors cars, alguns de fantasia otomana plens de perles, vidres brillants o pedres precioses.
Era una fantasia hortera, femenina i masculina al mateix temps, de materialisme primitiu, afavorida per Les Wexner, un multimilionari jueu nascut de mare dominant el 1937, criat en els valors sexuals de la segona postguerra mundial, astut comprador d'empreses, marit tardà, pare de dues parelletes i finançador del Partit Republicà fins que va arribar Donald Trump.
El feminisme de revista de moda celebra la fi d'aquesta desfilada de la qual va donar àmplia informació sense reticència durant anys. Al feminisme esquerp li ofenia que les models seminues somriguessin perquè li semblaven oferents. (Les models de passarel·la van deixar de somriure en els setanta quan la indústria va voler prestigiar la costura amb una serietat inaccessible que subratllava la seva exclusivitat). El somriure es fingeix fàcilment, però les top models de Victoria's Secret el desbocaven i la feien brillavar als ulls. El secret del seu somriure és que sabien que aquella nit soparien sòlid després de 15 dies de dieta líquida. La capa d'ozó deixarà de patir aquest bombardeig de laca.
