Cartes

i el català

salvador tarradas GUALTA

El mateix Miguel de Cervantes va profetitzar (El Quijote, capítol LX) que la segona part del Quixot algun dia seria rebutjada per impertinent. Efectivament, el règim de la dictadura franquista va censurar la segona part d'aquesta novel·la universal, vetant-la a les aules de les escoles i instituts. Als nacionalistes espanyols els resultà (i resulta) impertinent i intolerable que hi hagi vuit capítols de l'obra (capítols XLV-LIII) dedicats a la ínsula Barataria (literalment, illa de la corrupció) de Sancho Panza, en els quals es denuncia els dirigents polítics corruptes que s'enriqueixen amb diner públic.

Però el que els resultà més impertinent i intolerable és que Cervantes fos respectuós amb la llengua pròpia de Catalunya (en su lengua catalana...) i que don Quixot fos adreçat en català per l'escamot de bandolers de Rocaguinarda i que aquest no els etzibés l'inefable hábleme en cristiano. El que tampoc no podien suportar era que Cervantes al Quixot fes servir paraules catalanes; que edités la seva novel·la a Barcelona; que els bandolers gascons i catalans s'entenguessin entre ells perquè parlaven la mateixa llengua; que el Quixot evités de passar per les ciutats d'Espanya i, en canvi, cavalqués fins Barcelona, a la qual dedicà grans elogis, fent-se ressò, també, de les baralles entre Nyerros i Cadells (capítols, LX-LXIII).

Cervantes, escriptor universal, és de tots i no de l'Espanya negra, barroca, absolutista, catalanofòbica i monolingüe que sempre, fins avui dia, se l'ha volgut apropiar; per això, ja tenen Quevedo i Calderón, per exemple.

Obligació de plantar arbres

Lola Arpa Vilallonga peratallada

Estem tocant els 35 graus, he deixat el cotxe aparcat al pàrquing públic de Palau-sator recentment inaugurat. Una gran esplanada de terra, sense ni un arbre (ni una paperera...) però si una gran farola, malauradament fet evident a la majoria dels municipis. No cal dir com he trobat el cotxe en arribar.

Davant l'alarmant pujada de temperatures i l'excés d'asfalt que ofega els nostres pobles, vist el poc interès dels consistoris en plantar arbres d'ombra -encara que si en invertir en plantes ornamentals, que purament tenen una funció estètica temporal- ja seria hora que el Departament de Medi ambient de la Generalitat, de la mateixa manera que davant d'una irregularitat sanciona qualsevol espai d'un municipi, també sancionés aquells pobles que no complissin amb una plantació apropiada i determinada d'arbrat: carrers, places, gasolineres, aparcaments públics, escoles, camps d'esport, grans superfícies... etc.

Està demostrat que a través de les seves fulles, una de les principals funcions dels arbres és absorbir el CO2 i suavitzar les temperatures. Potser aquesta seria la manera d'aconseguir veure els nostres pobles més verds, que ja seria hora.