Tot canvia. La crisi des de 2008-2010 forçà els ajuntaments a retallar dràsticament, fins a un 40%, que no és poc, els pressupostos de les festes majors. Atesa la prohibició dels ajuntaments per llei d'endeutar-se, això significà refer contractes a la baixa, endarreriments en el pagament de factures, cancel·lacions a darrera hora, menys activitats lúdiques per a grans i petits, menys actuacions musicals amb orquestres bones i ús a dojo de la música enllaunada del disc-mòbil, etc., etc. El trencament amb la tradició va comportar desencontres i va generar males pràctiques. Mirem-ho a partir d'un cas concret, que segurament serveix de botó de mostra. L'Ajuntament de Navata es queixa amb raó dels actes vandàlics durant la Festa Major 2019 patits pels veïns que han denunciat situacions com: «Nenes adolescents estirades al carrer completament begudes sense deixar passar els vehicles, d'altres oferint begudes al conductors que volien passar».

Què va passar a Navata si la proposta festera era globalment interessant i valuosa, amb encerts com convidar el cantant versionista Miquel del Roig?

Al meu parer hi ha dues coses sagrades en qualsevol festa major: una és la participació general dels veïns en l'organització de la festa, de forma que els veïns se la facin seva. Normalment hi ha una Comissió de Festes independent de l'Ajuntament.

La segona cosa, essencial a un plantejament de festa major, és que el gruix de la festa sigui a base d'activitats transversals obertes a la participació de tothom. Vull dir amb això que, si bé és normal que hi hagi propostes lúdiques i artístiques adreçades a franges concretes: petits, adolescents, gent gran..., cal que d'allò realment important en l'aspecte de diversió, entreteniment i espectacle puguin fruir-ne, gaudir-ne, sentint-s'hi implicats, grans, mitjans i petits, dintre d'un respecte escrupolós de la cultura tradicional ben entesa.

En aquest sentit, potser s'hauria d'aplicar al consistori navatenc aquella dita: qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Vull dir que organitzar disco-mòbils o concerts a la matinada per a adolescents té un efecte crida que acaba en «desmadres» i borratxeres.

En un altre ordre de coses, muntar balls de festa major, al moment culminant, dissabte a la nit, amb conjunts musicals potents -aquest any la Principal de la Bisbal, justament a l'hora de sopar els veïns amb convidats!- té per efecte lògic una defecció massiva de balladors. És llençar al Fluvià, com aquell qui diu, el talent immens dels instrumentistes professionals. Una altra cosa és si el repertori proposat és adequat o desfasat.

El mateix Ajuntament, concretament la seva Regidoria de Festes, reconeix implícitament la seva responsabilitat en la nota explicativa «Els fets que no volem» a la seva Web:

«Les festes del Carme de Navata en els darrers temps han gaudit d'un ambient sa i de bona diversió. Això ha provocat ser un reclam de l'anomenat 'botellón' entre els adolescents, el qual malauradament ha crescut molt, en una zona apartada de l'espai de la festa.»

Una veïna («Tramontaneta») es refereix a aquest «reclam» dient que: «Aquestes coses s'han de preveure abans, no a toro passat i més veient el que passa més o menys a (tots) els pobles».

I és que, com comenta un altre veí, «festa no vol dir de cap manera llibertinatge!», i la forma d'atreure «els joves menors de 18 anys» comporta sentit de la responsabilitat, de part dels organitzadors. Dit altrament, els organitzadors no poden escampar culpes a tort i a dret oblidant que són els primers responsables de tot plegat. La solució no passa per culpabilitzar els pares dels adolescents, els i les mateixes adolescents o l'esperit de vi de tot allò que grinyola. És estendre una cortina de fum dir que «tenim un problema social greu en la societat actual, entre el ja mencionat col·lectiu d'adolescents. La inconsciència, la permissivitat i la manca de responsabilitat dels pares envers els seus fills porten a aquestes situacions de llibertinatge, setmana rere setmana».

L'Ajuntament parla de prendre mesures per formar els joves «per tal que prenguin consciència dels valors d'una societat treballadora i sana, sense l'alcohol com a fi per a la diversió».

El salt endavant que suposen denúncies policials i governatives per tal d'impedir, com diu un altre veí, que «aquesta mainada amb tant alcohol facin malbé les festes populars dels nostres pobles», de per ell mateix, no resoldrà res, pel fet que aconseguir «unes festes sanes i lliures d'alcohol a menors» vol dir repensar les coses. I això significa, crec, senzillament tenint en compte les dues regles d'or festeres esmentades al principi, o sigui, com a primera mesura cal una Comissió de Festes independent: deixar participar els veïns en l'organització de la Festa, que els veïns se la facin seva i que hi intervinguin, generalment en tasques voluntàries a través d'una Comissió de Festes independent de l'Ajuntament. I, en segon lloc, potenciem activitats transversals: d'allò realment important en l'aspecte de diversió, entreteniment i espectacle han de poder-ne fruir, gaudir-ne, sentint-s'hi implicats, grans, mitjans i petits.

Aquestes consideracions a partir del succeït a Navata, crec que es podrien contrastar amb altres situacions viscudes en festes majors vilatanes, que són ocasió de gaudi, de sociabilitat sana i de projecció cultural a escala local, baula essencial per teixir comunitat, solidaritat i país.