06 de agost de 2019
06.08.2019

Sense primeres espases

05.08.2019 | 23:47

La política espanyola continua sense trobar sortides per a la investidura del president del Govern. Fins i tot el Rei des de Marivent ha declarat que no seria bo per al país anar a unes noves eleccions. Unes manifestacions que semblen pressionar les formacions polítiques per tal de cercar una solució a la situació actual.

Mentrestant els ciutadans estan entretinguts amb els pactes de Madrid i Navarra. Hi ha un ball de bastons entre conservadors i socialistes. Uns critiquen els acords del PP i Ciutadans amb Vox i els altres fan el mateix, però denunciant que el PSN-PSOE ha arribat al govern de Navarra gràcies a l'abstenció de Bildu.

Malauradament avui l'Estat espanyol pateix un dèficit important de polítics. Es troben a faltar primeres espases com Adolfo Suárez, Felipe González, Manuel Fraga, Xabier Arzalluz o Miquel Roca. Amb el pas del temps, la classe política ha perdut categoria i credibilitat. Els espanyols s'han de conformar amb uns lideratges que fins i tot són criticats en clau interna.

Aquest és el cas de Pedro Sánchez, que, malgrat ésser pràcticament expulsat del PSOE, va aconseguir amb una colla d'adeptes arribar a La Moncloa després d'una moció de censura amb el suport de podemistes, independentistes catalans i nacionalistes bascos. Aquesta suma d'interessos tan diferents provocaren unes noves eleccions atès que el PSOE no va poder aprovar els pressupostos. Ara tampoc té prou suports de moment per tal d'iniciar la legislatura i entre tots s'han situat en un carreró de difícil sortida, per la qual cosa unes eleccions al novembre proper no són gens descartables.

A l'oposició s'ha situat Pablo Casado, que assolí els pitjors resultats de la història del PP. Lluny de dimitir, s'aferrà al càrrec i per tal de surar dins d'un vaixell que fa aigües per tots costats ha pactat amb Cs i Vox, que li han permès salvar els governs de Castella i Lleó, Múrcia i Madrid. Casado pilotarà aquesta travessia del desert acompanyat d'una colla de llepacrestes d'un nivell pèssim. Mentre Feijóo s'ho mira des de Galícia, tot dubtant entre fer un pas endavant o retirar-se de la vida política.

Casado no ha llençat la tovallola malgrat els dubtes sobre el màster i els seus estudis de Dret. En dos anys va aprovar el 70% de la carrera, mentre era assessor del vicepresident de la Comunitat de Madrid, Alfredo Prada. Molts professors de Dret han posat en dubte els aprovats de la seva carrera. Però ja se sap que les subvencions de les autonomies fan més miracles que la Mare de Déu de Lourdes.

D'altra banda, Albert Rivera va fer el salt a la política espanyola tot prometent transparència, regeneració política, acabar amb els xiringuitos, etc. Però les paraules se les ha emportades el vent. Aquesta setmana tornarà a pactar amb el PP de Madrid, malgrat tots els casos de corrupció política que pateix i que portarà ara a la banqueta dels acusats Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes. I al costat dels conservadors, la ultradreta de Vox amb la qual Rivera s'ha de fotografiar per un grapat de llenties. I ja se sap: qui discrepa del líder, al carrer. Ciutadans ha patit una colla de baixes de militants històrics que no comparteixen la política de pactes. Però el líder català no vol debats interns i s'ha envoltat de personatges que li deuen el sou i han de callar. En pocs mesos, Ciutadans s'ha convertit en un partit vell, ranci i caspós.

I finalment, Unides Podem. Aquells que volien cruspir-se el PSOE s'han suïcidat en l'intent. Pablo Iglesias ha perdut els seus col·laboradors més estrets i la ruptura de Madrid amb la marxa d' Errejón indica el camí cap a la frustració d'una plataforma que havia aixecat moltes expectatives, però que a cada contesa electoral perd suports. Allò que semblava una alternativa d'esquerres no ha passat de ser un somni.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook