Es legítim però molt difícil aïllar-se de tanta notícia tètrica, farcida d'assassinats en massa, violacions o dels Borbons posant per a la foto a Mallorca, tot buscant el moment per instal·lar-se en el desitjat pensament positiu que ens proporcioni el benestar previst. Amb tot el mes d'agost per endavant, carregat de plans fets ja fa temps, que ens resistim que res els espatlli, ens endinsem en la lectura i en les sèries sense les restriccions de la resta de l'any, pendents de l'aventura espontània, prohibida en moments anteriors, per gaudir al màxim de les anhelades vacances. Sense cap esperit moralitzant, ara és el moment també de reflexionar sobre aquest fluxe consumista que en aquest mes creix fins a nivells torbadors; així doncs, cal recordar aquell savi proverbi hindú que diu: «només posseeixes allò que no pots perdre en un naufragi». El matís és important, «quan les teves possessions no són materials, quan no tens res que no sigui teu i tot el que tens cap en el teu interior, no pots perdre res». Vivim en una societat de consum regida per la dicotomia pèrdua-guany, paraules creadores de les necessitats portades a l'extrem de la dependència, ja sigui amb persones, objectes o idees, tant se val. Si les satisfem guanyem, i si no perdem, és aquesta la raó més íntima del consum irrefrenable, per saciar les nostres apetències. La por a la pèrdua, al canvi i la desconfiança són l'origen de la inclinació a comprar com a taula de salvament.

Les cultures i religions orientals són molt afortunades perquè desconeixen la servitud del consum, tot prioritzant la idea que la vida flueix i es transforma i és absurd aferrar-se a alguna cosa en l'aquí i l'ara. Res és plenament bo o dolent, tot simplement «és» i en acceptar-ho, es troba la felicitat. Serà qüestió de pensar-hi abans de...