06 de agost de 2019
06.08.2019

Relats d'agost (I): Teràpia en verd

05.08.2019 | 23:47

La Glòria entra sigil·losament a la cabina de massatge per no pertorbar el silenci. La nuesa del cos del client estirat a la llitera li provoca tremolor. Contempla la fragilitat humana. Un front solcat d'arrugues mostra les línies d'una vida atrotinada.

La respiració feixuga delata un fumador irreductible. Els braços són sarments incrustats en una figura senil. Escassos cabells tenyeixen de cendra una clepsa colrada.

La imatge envellida es gira de costat per saludar la noia. Una tovallola tapa uns atributs de mascle caducats. El somriure forçat de la dona oculta el sentiment de misericòrdia per al tros de carn esllanguida. Es refà de l'esglai i se li acosta.

- Bon dia, Salvador.

- Noia, quin goig que fas! La bata verda et queda de categoria.

- Està fet un adulador. Anem per feina. Tombi's d'esquena.

- Tu manes.

- Bé, com s'ha trobat des de la darrera visita?

- Així, així...

- Què vol dir?

- Ja no estic per fer acrobàcies! Els ossos, la musculatura... tot està tronat.

- Sempre queixant-se. Deixi de compadir-se! Ja fa els exercicis?

- I tant que sí. Cada dia vaig a l'hortet. A treballar, eh! I també camino. A poc a poquet. Em canso molt. De tant en tant m'aturo per recuperar l'alè.

- No ho sé, no ho sé. No em deu voler prendre el pèl?

- Mai m'hi atreviria. Si no fos per tu, aniria en cadira de rodes! Seria un invàlid. Carai!

- No n'hi per tant! Bé, no se'n parli més. Començarem per les cervicals. Segur que estan una mica encartronades. Farem uns moviments d'estirament molt suaus.

- Si tu ho dius. Ves amb compte. Mira que els meus ossos no són de plastilina.

- Ni els seus ni els de ningú. A veure si podem relaxar els músculs del trapezi....

- Amb compte, eh!

- Estan com una pedra. Què ha fet, home de Déu?

- No res. Sembrar patates tardanes. Regar les mongetes. Collir melons i tomates de penjar. La terra és molt baixa.

- Són masses esforços per la seva edat.

- Ai! Ai! Massa fort. Em fas mal!

- Intento desfer el nus de la contractura. No gemegui. Aguanti una mica.

- Em distreuré pensant en altres coses mentre em destrosses...

- Per exemple?

- Doncs, en els ximplets dels ecologistes.

- Renoi! No cal insultar. Que no està a favor dels aliments sans?

- Aquests no saben què es pesquen. Fruites i verdures cultivades sense plaguicides ni fertilitzants? I un be negre amb potes rosses. Pugons, erugues, formigues, mosca blanca, llimacs... no deixen res per verd! Si no fumigues, bona nit, viola!

La fisioterapeuta, després d'estovar la zona de les cervicals, continua amb dorsals i lumbars. Ella creu que hi ha bons productes tan ecològics com convencionals.

És a dir, en tots els colors del verd hi ha qualitat.

I acaba la sessió amb una plantofada a les natges del rondinaire.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook